Dijous, 6 de novembre de 2025, prop d’una quarantena de persones sopem a la Tekla, n’hi ha que s’impacienten perquè comencem tard. Xavier ens canta Quatre banderes de M. Martí Pol amb música de Ramon Muntaner,¿us en recordeu, els més granadets? “Plor i laments de què serveixen?/ Gent que lluiti és el que cal.” I després de l’àpat, A poc a poc, de Lluís Llach: “Quan i fins quan caldrà que alcem/ el nostre cant, la nostra veu.”
A un quart i mig de 10 Joan Andreu presenta Saül Garreta, és arquitecte i urbanista, expresident del port de Tarragona, expert en traçat de mercaderies, en descarbonització del transport tot plegat perquè reverteixi en la protecció dels que vivim a ciutats, barris, pobles. Defensa un urbanisme sostenible i la sobirania logística.
El tema que desgranarà avui és El traçat de mercaderies al Camp de Tarragona. Ataca amb conceptes potents: quan parlem de vaixells, trens, camions, canonades… en realitat ens referim al clima, salut, feina i país que acomplirem amb una república independent. Ara necessitem vuit Catalunyes per mantenir el benestar que tenim, cosa que vol dir que hem d’importar mercaderies que venen de fora. ¿D’on venen? ¿Com venen? Ha de ser a través d’una logística eficient. Reptes: 1.frenar el canvi climàtic, 2.deixar d’emetre gasos d’efecte hivernacle, 3.zero emissions de CO2, 4.intermodalitat, que vol dir transports eficients. ¿Quins són aquests transports?: els vaixells, el tren i les canonades. Per terra el millor és el ferrocarril, a Catalunya, està molt malament. El camió és el que se’n duu la palma perquè les mercaderies han d’arribar puntuals als centres de consum i el tren no ho pot garantir. El camió hauria de servir per cobrir l’última milla, és a dir el repartiment final. El tren de mercaderies necessita regularitat, que passi lluny dels centres de població. Necessitem energies netes per fer-lo moure. Tenim punts forts com el port, l’estació de mercaderies intermodal de la Boella i l’accés al Port sec de Guadalajara. Ens calen inversions per millorar les connexions entre el port, el port sec (Madrid, Portugal…), el ramal de Lleida, Barcelona, València. Necessitem el corredor mediterrani i eficiència energètica. El pol petroquímic està immers en la transició energètica, en l’economia circular (transformar els purins en biogàs, per exemple). Crear una tecnologia a favor de la humanitat, afavorir el clima de la biodiversitat, de la vida, en definitiva tecnologia logística amb justícia social. I això és molt REPUBLICÀ! Apostar per un servei de mercaderies descarbonitzat: vaixell, tren i canonades. Crear hidrogen verd a través del CO2. I moltes més coses que ens ha explicat, el Saül. A mi se me n’han escapat unes quantes…Gràcies per teva intervenció plena de saber i d’entusiasme!
I ara les preguntes. 1. Fa vint anys que els trens anaven més bé que no pas ara, la petroquímica contamina, els creuers omplen la ciutat de turistes escurats. Tot va de Rodes a Pilats. Sembla que tot va malament per empobrir Catalunya. R. Cal electrificar amb energies renovables. Cal que els polítics facin cas dels professionals. Cal governança de proximitat. 2. Les pantalles acústiques que Adif posa a Roda de Berà per aïllar el soroll dels trens de mercaderies fan de 5 a 8 metres d’alçada. Això és un despropòsit, talla la vista, impedeix que la brisa arribi al poble, la gent es queixa, és un nyap. R. Quan les coses es fan malament tot s’espatlla. La via de mercaderies no hauria de passar per un nucli de població, ha de passar per l’interior; i per la costa els trens de passatgers, i les rodalies de Tarragona que facin la roda per tot el Camp. 3. El que has explicat és tècnic, la política és el que decideix, vaja els polítics. Davant els incompliments dels compromisos del govern espanyol, ¿no és millor partir peres amb l’estat? R. Et contestaré el que he fet des de la presidència del port: endegar un estudi de les molèsties de les mercaderies per la costa i impulsar la transició ecològica i energètica. Aquí s’acaba el debat.
El Lluís informa que el dijous 4 de desembre l’Albert Pallarès parlarà dels trens que no caminen. Hi estem tots convidats! S'ofereix un vi de regal al Saül per agrair-li la seva presència i les seves paraules. Clouem el sopar amb el cant de l’Estaca.
LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada