SOM UNA NACIÓ!

Dijous, 29 de gener de 2026. Una quarantena de persones ens apleguem a la Tekla per sopar i per sentir la conferència d’un cicle nou que iniciem avui. Es diu República catalana: ¿on som i on anem? I la xerrada: “2026. La lluita continua”, a càrrec de Zacarías Henar. El Xavier obre l’acte amb dues cançons de Lluís Llach, Silenci i Si m’heu de fer callar. Dues peces premonitòries de la situació actual: “Sou vosaltres qui heu fet del silenci paraules.” Tant de bo que les paraules ens ajudin a sortir de la situació actual de prostració política i social! A les postres, Xavier entona Cançó sense nom i Abril 74. A dos de deu comença la intervenció. 

El ponent és un vell conegut, amb ell i l’Òmnium del Tarragonès, hem compartit lluites, anhels i afanys. Té una llarga trajectòria professional, política i d’activista. Vinculat al món de l’ensenyament (mestre i inspector), a la política (als rengles del socialisme català), i a l’activisme cultural, independentista i republicà, desgrana amb precisió quirúrgica el panorama català des de l’any 2017 fins avui. La disgressió té cinc aspectes: 1. Primer d’octubre ¿què va passar? 2. Canvis a Catalunya, Espanya i al món. 3. Context actual, vigència de la independència. 4. ¿Què cal fer perquè la independència recuperi l’hegemonia? I 5. Conclusions. Destaca que la preparació del Referèndum i la seva execució van ser un èxit, tanmateix l’independentisme no el va saber gestionar. El Govern català no va trencar amb Espanya, els treballadors industrials es van mantenir al marge del procés i el gran capital estava en contra. La repressió, el reconeixement del marc jurídic espanyol, la proclamació retòrica de la república catalana sense efectes pràctics, la desaparició de l’autogovern (article 155) i la desunió de l’independentisme van provocar cansament i absentisme electoral i, en conseqüència, el sobiranisme ha perdut credibilitat per poder governar i millorar la situació del país. Les emergències s’agreugen: context lingüístic alarmant, manca d’habitatge, la pobresa, noves migracions, baixa natalitat, l’amnistia incompleta, encara hi ha exiliats! El context internacional no hi ajuda: la debilitat del govern espanyol en els casos de corrupció, la invasió d’Ucraïna, Trump, ascens de l’extrema dreta amb els seus discursos d’odi. Tanmateix ens refermem que Catalunya és una nació i un sol poble! Seguim, la independència és necessària i és possible. L’any 2012, Muriel Casals deia: “¿Podem continuar sent catalans si no tenim un estat que ens empari?”, “¿Podem garantir de veritat la igualtat d’oportunitats i els drets bàsics com l’educació, la sanitat, l’habitatge o el treball sense la possibilitat d’organitzar-nos lliurement i independent de qualsevol estat que no sigui el nostre?” Podrem respondre les seves preguntes si Catalunya té un estat propi. ¿Què cal fer, doncs? Ho aconseguirem amb la complicitat i el consens d’institucions, entitats, societat civil, i, sobretot, de la gent amb un centre d’interès i que alhora n’és el motor: Catalunya és una nació amb identitat, llengua i cultura pròpies. Cal lluitar per recuperar l’hegemonia del projecte independentista des de tots els àmbits: ideològic, mental, polític, institucional, social, cultural, econòmic i individual. Òmnium Cultural amb el projecte de Català per a tothom i Vincles eixampla el coneixement del català a nivell laboral i de l’oci, esport, xarxes socials i de la cultura, treballa per la cohesió social estenent l’aprenentatge de la llegua als nouvinguts. Conclusions. La independència és necessària i possible i depèn de nosaltres. Treballarem perquè el projecte nacional català esdevingui hegemònic. Catalunya és una nació, som un sol poble, dos lemes que ens guiaran en el nostre propòsit. Hi ha una mateixa lluita: per la justícia social i l’emancipació nacional. L’estat espanyol és incapaç de donar resposta als anhels del poble català. Podem trobar aliats a Espanya. Cal trencar amb el marc mental, jurídic i polític de l’Estat espanyol. Trenta-vuit minuts d’al·locució. Aplaudim el Zaca.

Debat. Falta d’unitat dels polítics, només miren per la butxaca i tot ho fan malament. Cal tornar a la unitat dels polítics amb el poble. Cal aprendre del passat, cal continuar treballant. Rodalies i regionals paralitzats, ¿pot tenir conseqüències i activar la independència? El 7 de febrer tots a la una a la manifestació de Barcelona. Pot ser una ocasió per aglutinar l’independentisme contra l’Estat espanyol. Alerta, hi ha convocades dues manifestacions. Al matí la de l’ANC i a la tarda la de les plataformes d’usuaris, sindicats i Òmnium. ¿I si anem a les dues? Som una nació i hem de tirar endavant. Ja tot enllestit ens acomiadem cantant L’estaca.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!