ENS ATUREM!!!

PER RESPONSABILITAT I SEGUINT LES INDICACIONS DE LES AUTORITATS SANITÀRIES SUSPENEM LES CONCENTRACIONS COM A MESURA DE PREVENCIÓ.

HI TORNAREM I AMB MÉS FORÇA!!!

CANTAREM FINS QUE ENS SENTIN DE TOT ARREU!

Dimarts 10 de març. La 3ª Joventut x la República s’ha trobat novament al Balcó de la Mediterrània per fer sentir la seva veu a favor de la llibertat dels presos polítics. El comptador de la vergonya desgrana d’una manera constant la ignomínia de l’empresonament injust. Vet aquí les nits que s’escolen sense parar: Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull 749 nits a la presó; Oriol Junqueras i Quim Forn, 859 nits; Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 876 nits. No oblidem sis joves tancats al CIES que estan pendents de ser expulsats del país ni Dani Gallardo que porta 146 dies tancat. Ni tampoc els joves d’Alsasu amb més de 1.100 dies d’empresonament.La trompeta avui sola entona el Cant dels ocells.

Acte seguit Xavier Marco interpreta Tornarem (de Tomàs Santos i Borja Penalba), Lladres (Al Tall), Tot explota pel cap o per la pota (Ovidi Montllor), Companys, no és això, Abril 74, Cançó sense nom (Lluís Llach) i Tornarem (Lax’n’Busto). En tot moment Xavier ens ha animat a cantar i tots, a una sola veu, ajudats per la lletra de les cançons repartida de bon començament, hem acompanyat el cantant. El cant compartit ens empodera a seguir la lluita al carrer per dir prou a tanta persecució política de la causa republicana i independentista.

El tomb per la Rambla manifesta la nostra determinació a persistir setmana rere setmana, dia rere dia en la defensa dels  nostres ideals. En tornar al Balcó, s’ha informat que la setmana que ve hi haurà una xerrada sobre el Consell per la República, es considera una plataforma vàlida per encarrilar la lluita unitària.

El cant dels segadors ens tornar a agermanar en un únic objectiu:

LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES! RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!

QUE LA VERITAT ENS FACI LLIURES! DESTERREM LA MENTIDA !

Dimarts, 3 de març de 2020. Ens concentrem al Balcó. S’informa de l’anada a Perpinyà el cap de setmana passat per assistir a l’acte del Consell per la República, el balanç és positiu. Es pot comprovar al bloc de La 3a joventut x la República. Es comenta que avui està previst que tindrem visites no desitjables ni esperables. Es demana que ningú no respongui a provocacions. Hi haurà presència de Mossos d’Esquadra que evitaran qualsevol incident.

El Comptador de la vergonya avança dia a dia amb les seves xifres fatídiques. Ara ja comptem les nits. Sabem que avui Oriol Junqueras sortirà sis hores durant tres dies per fer classes a la Universitat de Vic, Centre de Manresa; i el fiscal encara ho vol recórrer! És un petit guany que no minva la vergonya d’una presó del tot injusta. Vet aquí les xifres: Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull 742 nits a la presó; Oriol Junqueras i Quim Forn, 852 nits; Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 869 nits. No podem oblidar sis joves tancats al CIES que estan pendents de ser expulsats del país, ni tampoc Dani Gallardo que porta 139 dies tancat a una presó de Madrid ni als joves d’Alsasu amb més de 1.100 dies d’empresonament. Sentim el pes de tanta repressió mentre escoltem El cant dels ocells en silenci. Cridem llibertat presos i preses polítiques!

Acte seguit,  Tomàs Carot parlarà de l’ofici de Periodista, ell mateix ho és, destacat en la lluita antifranquista, fou empresonat per aital raó. Crea una empresa de comunicació especialitzada en el risc, publica a alegre digital, on destaca el periodisme compromès.  L’ofici de periodista consisteix a escriure en temps de mentides, explicar les coses de cada dia amb el màxim d’objectivitat possible, compartir en veu alta. S’entrena l’any 1973 amb un rotatiu nou. És feina entretinguda la de periodista: cal respondre a cinc preguntes,  la matèria primera és molt sensible perquè cal filar molt prim entre els fets i les opinions, cal contrastar el punts de vista, cal ser objectiu. Malauradament l’objectivitat no existeix perquè preval l’opinió per sobre de les anàlisis dels fets. El que sí que existeix és el codi deontològic, declaració de principis bàsics.

El periodista ha de triar perquè l’excés d’informació és intoxicació, també ha de triar el lector. Cal parar esment al periodisme espanyol que és bel·ligerant amb Catalunya. I moltes més coses que ha explicat Tomàs. Com a cloenda que aprenguem a conviure amb les plataformes digitals, que fugim de la manipulació, que el llenguatge és l’arma dels periodistes i que tinguem en compte que la majoria de periodistes són dones. El podeu llegir aquí.

Hem cantat L’estaca. I seguidament hem fet el tomb per la Rambla. Teníem els sentits alerta, atents a la visita intempestiva que ens havien anunciat. Veiem una parella de Mossos que tiren Rambla amunt, un cotxe del mateix cos que fa la ronda; de ben segur que la seva presència ha fet escampar la boira als que no volíem veure ni amb pintura. Tornem al Balcó i acomiadem l’acte amb un cant dels Segadors ben lleugeret; avui la meteorologia ens ha acompanyat amb fred i vent.

LLIBEERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES! RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!

PERPINYÀ

El dissabte 29 de febrer una representació del nostre col·lectiu vam assitir a l'acte que el Consell per la República va organitzar a Perpinyà. Ben d'hora, ben d'hora ens vam aplegar a la Plaça Imperial per pujar a l'autobús que ens habia de portar al Parc de les Exposicions de la capital de la Catalunya Nord.

Il·lusionats per participar-hi, per sumar amb els companys de la resta del País que també feien camí cap a Perpinyà, vam iniciar el viatge. Viatge tranquil i plàcid, amb la parada de rigor per cobrir les necessitats de cadascú i estirar les cames. Però tot va canviar quan passada la frontera vam començar a trobar retencions que augmentaven a mesura que ens apropavem al lloc de destí. Cues llarguíssimes d'autobusos per accedir a Perpinyà. Tots neguitosos perquè el temps passava i poc avançavem. No les teníem totes de poder d'arribar a l'hora. L'esparança va sorgir quan per la xarxa se'ns va comunicar que l'acte es retrassava una hora per facilitar que tots poguéssim arribar a temps. Va ser aleshores quan el nostre gran conductor, Roman, va decidir continuar el viatge i entrar a Perpinyà per la sortida Nord de l'autopista i seguir per la carretera nacional. Gràcies això vam arribar bé per participar-hi.

Vam poder gaudir de l'acte amb els parlaments dels nostres polítics exciliats, la Consellera Clara Ponsatí, el Conseller Toni Comín, la secretària d'ERC Marta Rovira, el President Carles Puigdemont i el nostre Vicepresident, encara a la presó, Oriol Junqueras, que va haver de fer-ho per vídeo. Vam ser molts els catalans que estavem al Parc de les Exposicions, però també van ser molts els que no van poder arribar-hi per diferents motius, alguns fortuïts i d'altres provocats. El clam per la llibertat, per l'autodeterminació i pels nostres drets com a poble feia posar la pell de gallina. Per concloure l'acte vam cantar junts el nostre l'himne ELS SEGADORS que va fer brollar l'emoció de tots i cadascun de nosaltres. Amb el cridt d'INDEPENDÈNCIA, LLIBERTAT I REPÚBLICA ens vam acomiadar.

Alguns van tornar cap a casa i d'altres, com nosaltres, ens vam quedar a la Catalunya Nord fins diumenge. A qualsevol lloc de Perpinyà et podies trobar a gent d'arreu que participavem dels actes que es van organitzar per la tarda. Mentre uns ballaven sardanes a la plaça del Castellet, d'altres feien ballar els gengants al passeig i visitaven les moltes parades que hi habia per mostrar la cultura catalana. 

Ens vam allotjar en un hotel de Sant Cebrià de Rosselló. L'endemà vam visitar la Maternitat d'Elna, que va ser una institució humanitària per ajudar en l'embaràs, el part i  la cura dels seus nadons, a les dones republicanes exiliades a causa de la guerra civil espanyola. Va ser una visita guiada i en català on se'ns va explicar la història de la Maternitat dirigida per Elisabeth Eindenbenz. Ens va caure la llàgrima i ens va fer sentir una mica més humans i propers als altres.

D'Elna vam fer camí, passant per Argeles on hi va haver un camp de refugiats republicans, fins a Colliure. Després d'una passejada al costat del mar, vam gaudir d'un bon dinar i d'una bona estona de conversa. L'estada s'estava acabant i va ser un bon moment per intercanviar vivències, opinions i anècdotes de tot plegat.

En acabar de dinar i caminant pels carrers de Colliure vam anar al cementiri a visitar la tomba d'Antonio Machado i llegir el text que va escriure i que ens ha deixat per sempre més, "Y cuando llegue el día del último viaje, y esté al partir la nave que nunca ha de tornar, me encontraréis a bordo ligero de equipaje, casi desnudo, como los hijos de la mar".

Ara ja tots a l'autobús i viatge de tornada. Vam aprofitar per fer una bona migdiada i recuperar forces per arriba a casa més descansats. Feta la parada obligatòria, a quarts de vuit del vespre vam arribar a Tarragona. Gràcies i felicitacions per tot, bons desitjos a tothom i tots cap a casa. Cadascú a la seva!