Baixa el risc de rebrot, la velocitat de propagació, el nombre de morts, els ingressats i els de les UCI, però darrera d'aquest vocabulari hi ha persones, famílies, no números.
Hi ha amics que ens acompanyaran sempre però també hi ha presos polítics i exiliats i una repressió que no s'atura (el dia 4 acompanyarem al Jordi als Jutjats) i seguim amb uns polítics que encara no han aprovat una AMNISTIA primer al Parlament i deprés al Congrés.
Per tot això i amb totes les precaucions que calguin, distància i mascareta, tornarem aquest dimarts, dia 1 de desembre, al Balcó. Com sempre a les 11 h del matí.
Avui ens ha deixat, víctima de la pandèmia, Josep Lerín company, lluitador, present en totes les lluites per defensar els drets de les persones i del poble català. Fidel a l’acció Silenci, Rebel·leu-vos, cada matí eres davant l’església de Sant Pau penjant les pancartes a les reixes de la portalada. El teu posat, el teu compromís, la teva fidelitat és un exemple per tots els que ens hem quedat aquí. Eres a les concentracions dels dimarts al matí. Eres … a tot arreu.
Ens havíem de trobar tots els que hem compartir els anhels de llibertat amb tu. I ho hem fet aquesta tarda de dijous, 26 de novembre, a dos quarts de set de la tarda al Balcó de la Mediterrània. Gent del Silenci i de la 3a Joventut, convocants de l’acte, amb la companyia dels d’Òmnium, l’ANC, CDR’s i altres col·lectius hem contemplat l’estelada, que sempre portaves, onejant al caire del balcó, hem fet cinc minuts de silenci, hem sentit el cant dels ocells, hem cantat els Segadors. Unes dues-centes persones, Lerín, ens hem recordat de tu, hem fet costat a la teva família i ens hem afermat amb el compromís de no parar fins a aconseguir la República Catalana.
LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES! RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!
La malaïda pandèmia s'acaba d'emportar a l'amic Lerin. No hi ha treva i no ha pogut verure allò pel qual ell havia lluitat tan.
Tenim un vuit immens i un forat díficil d'omplir. La seva presència, els seu pal i l'estalada, ... Estem trasbalsats i volem fer-nos costat per això aquesta mateixa tarda a 2/4 de set la gent del SILENCI i la 3a JOVENTUT ens trobarem al Balcó per fer un acte senzill però amb la dignitat que ell es mereix.
FA DIES QUE LA 3a JOVENTUT ESTEM PARLANT DE TORNAR AL BALCÓ, PERÒ AQUESTA SEGONA ONADA DE LA COVID-19 ENS ESTÀ COLPEJANT D'APROP I AMB VIRULÈNCIA.
LES XIFRES CONTINUEN MOLT ALTES I PER AIXÒ ESPERAREM FINS L'1 DE DESEMBRE PER TORNAR A LES NOSTRES CONCENTRACIONS, SEMPRE QUE LA SITUACIÓ SANITÀRIA HO PERMETI.
Vint-i-una detencions i trenta-un escorcolls fets per la Guàrdia Civil han regirat avui la vida a Catalunya en una operació anomenada “VOLHOV”. El Pere Grau aquesta tarda ha explicat el significat d’aquesta paraula: l´última batalla on va participar la División azul en terres soviètiques. Tremendo, tot plegat. Tremendíssim.
A les set de la tarda hem estat convocats a la plaça de la Font per denunciar aquest nou atemptat contra la ciutadania independentista catalana. “Això no s’acabarà mai” algú anava dient com una lletania d’aquestes que tampoc no s’acaben mai.
L’harmonia encertadíssima del Bella ciao del grup de grallers del Tecler ha encetat l’acte. El cant partisà ha posat a punt de caramel·lo els ànims dels assistents, a punt per reprendre la consciència que la repressió no té aturador i que com més acotem el cap, ens reprimiran més i més.
La presidenta d’Òmnium ha obert el parlament amb un interrogant “¿Què més ens han de fer per entendre que hem de plantar cara junts?” és a dir un crit a la unitat. Després ha llegit el manifest unitari elaborat per totes les entitats independentistes.
Pere Grau, de Juristes per la República, en un to encès i visiblement afectat ha vingut a dir que proclamem la República quan a les eleccions del 14 de febrer els partits independentistes guanyin en vots i escons. El cant dels
Segadors entonat per les gralles del Tecler ha clos l’acte.
Tarragona, 28 de novembre de 2020
LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES! RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!
Avui, 15 d'octubre de 2020, fa 80 anys de l'afusellament del MHP de la Generalitat de Catalunya Lluís Comapnys i Jover pel feixisme.
" Moro per Catalunya i per la República. Sóc feliç de morir a Catalunya i si hi ha alguna cosa que em pesa és només que ja no podré fer res pels meus ideals. Que tinguin valor els qui encara queden, esperança i fermesa. Visca Catalunya"
A les 11 del matí del dimarts 13 d’octubre ens hem concentrat altra vegada la gent de la 3a Joventut al Balcó. Dia esplèndid amb un sol que escalfa de valent en aquesta tardor tot just iniciada. El comptador de la vergonya fa via, aquí teniu els dies de privació de llibertat: Carme Forcadell, 935. Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep Rull, 967. Oriol Junqueras i Quim Forn,1.077. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez,1.093. Dani Gallardo, pres a Madrid per defensar la causa catalana, 359 dies. Els joves d’Alsasu, 1.428. No podem oblidar tots els represaliats que pugen a més de dos mil vuit-cents d’ençà de l’octubre de 2017. No oblidarem, tampoc, els exiliats a Bèlgica, Escòcia, Suïssa...
El cant dels ocells fa d’intermezzo de l’exposició de Xavier Milian, doctor en Dret i llicenciat en Història i Periodisme. ¿El 12 d’octubre de 1492 es descobreix un continent? ¿No hi vivia gent amb cultures, llengües i organitzacions pròpies? En temps de Franco es coneixia com el dia de la Raza. Quan va morir el dictador es va canviar pel nom de la Hispanidad. Durant la Transició es va donar continuïtat al règim monàrquic interromput per la República i el règim franquista. La visió històrica i nacionalista espanyola continua. Els que viuen a Espanya i no parlen espanyol -en realitat castellà-, són malvistos. El PSOE la va batejar el dia amb el nom de fiesta nacional espanyola; això és una incongruència perquè Espanya no és una nació sinó un estat. Deien que amb el descobriment d’Amèrica es va projectar la llengua espanyola més enllà d’Europa. Tot plegat no és res més que la sublimació de la llengua i nació castellanes. Una altra incongruència perquè la nació com a tal no apareix fins als segles XVIII i XIX.
El nacionalisme romàntic espanyol va fer recular el naixement de la nació espanyola al temps dels romans i d’aquí que van manllevar el nom d’Hispanitat d’Hispània, el nom que els romans donaven a tota la península Ibèrica. És el mite fundacional. Ei, val a dir que els catalans també tenim els nostres mites nacionals fundacionals. Cap poble no s’escapa d’aquest fet. El Xavier desgrana sintèticament què va comportar la presència castellana-espanyola a les Amèriques: disminució de la població autòctona per les guerres, les malalties dels conqueridors, l’esclavatge. El comerç triangular:Europa-Àfrica-Amèrica. El comerç d’esclaus africans. Evangelització de l‘església catòlica, eliminació de les religions autòctones. ¿De què ha servit? ¿Què en va fer la Corona de Castella -que tenia el monopoli del comerç amb Amèrica- dels productes del nou continent? El cotó, el sucre, el cafè,... els venien a Europa. Els metalls preciosos servien per mantenir els exèrcits estesos per Europa en conflictes diferents. Resultat: a Espanya no es va produir la industrialització. I més coses que mostren la buidor d’una festa que només alimenta l’espanyolisme opressor.
Cantem l’Estaca. Assagem un nou crit: REPÚBLICA, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!
Acte seguit es llegeix la Declaració de Perpinyà signada pels tres Presidents de la Generalitat de Catalunya represaliats per l’Estat espanyol: Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra. La podeu llegir aquí. Es tanca l’acte amb el cant dels Segadors.
LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES! RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!
Dimarts, 6 d’octubre de 2020. Un centenar llarg de persones es troben al Balcó de la Mediterrània per denunciar la injustícia. La injustícia té més d’una cara, una la dels presos polítics, l’altra la dels represaliats i una tercera la dels exiliats. Totes, però provenen d’una única mirada: la persecució de la causa de l’independentisme i de la República catalana. ¿Quants dies fa que els presos polítics estan privats de llibertat? Ara ho veureu: Carme Forcadell, 928. Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep Rull, 960. Oriol Junqueras i Quim Forn, 1.070. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 1.086. Dani Gallardo, pres a Madrid per defensar la causa catalana, 352 dies. Els joves d’Alsasu, 1.421. No podem oblidar tots els represaliats que pugen a més de dos mil vuit-cents d’ençà de l’octubre de 2017. No oblidarem, tampoc, els exiliats a Bèlgica, Escòcia, Suïssa...
Sentim el cant dels ocells en silenci.
Avui ens han adreçat la paraula Patrícia Sierra i Carles X. Gómez, membres del Comitè Permanent de l’ANC. La Patrícia ha dit que cal persistir en les mobilitzacions. Ha comentat que el canvi al Departament d’Interior amb la substitució del conseller Miquel Buch per Miquel Sàmper pot representar una millora en el cartipàs de l’executiu català pel fet que el nou conseller és advocat i que mirarà d’acatar la jurisprudència europea en el contenciós dels presos polítics i exiliats. Ens ha dit, també, que hem d’estar pendents de l’evolució de la pandèmia en el moment de manifestar-nos. I també que Juristes per la República es troba al costat dels represaliats polítics per assistir-los jurídicament en el que calgui. Carles X. Gómez ens ha parlat de la situació sociopolítica actual. L’ha definit com un desastre: la inhabilitació del President Torra és l’últim acte de la repressió iniciada l’1 d’Octubre de 2017, data del Referèndum d’Autodeterminació. Hi ha hagut errades, l’ANC ha de fer autocrítica. No es pot deixar tot en mans dels partits polítics. Convé negociar amb els partits per assolir el poder dia a dia. Hi ha hagut coses que s’han fet bé, com ara la candidatura actual de la Cambra de Comerç de Barcelona, però altres coses han sortit malament, com per exemple les reunions entre partits polítics i ANC que han estat un fracàs. Ara només es parla d’eleccions. El que ens convé ara és una política d’empoderament diària i mobilitzacions amb sentit polític i Govern de corresponsabilitat. Que el Govern expliqui a la gent com està la situació cada dia. Nosaltres som el procés, la gent de carrer, la gent que surt cada dia, cada setmana, cada mes al carrer. Es canta l’Estaca. S’informa que continuarem amb la concentració cada dimarts a les 11 de matí aquí al balcó i s’anuncia que la setmana que ve es parlarà del 12 d’octubre des d’un punt de vista republicà. Cantem els Segadors i ens emplacem per dimarts que ve.
LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES! RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!