SOPAR PER LA REPÚBLICA - 3 DE JULIOL DE 2025

 

SI LA LLENGUA FALLA, FALLARÀ TOT

Dijous, 29 de maig. Cinquanta-sis comensals ens apleguem a la Tekla. A un quart de 10 el Pep presenta la xerrada. Primer repassa els cicles dels sopars x la República, després presenta el molt Honorable Quim Torra, 161è president de la Generalitat de Catalunya. En destaca el recorregut vital fins ara: President destituït, advocat, editor, escriptor, membre actiu d’Òmnium Cultural i de l’ANC, actiu a les xarxes socials: X, Telegram i Instagram. Defensor de l’Escola Catalana i tantes i tantes coses que ompliríem moltes pàgines.

A dos quarts de 10 comença a parlar el President. “Si la llengua falla, fallarà tot”, la situació és d’emergència: un terç de la població fa servir el català segons l’última enquesta. ¿Què ha passat? a) La llei de normalització ha fallat. ¿Causes?: quaranta anys de dictadura franquista destrueix l’obra de la Mancomunitat i de la Generalitat de Catalunya. b) Atac sistemàtic del català al País Valencià i a les Illes Balears, els catalans som poc solidaris amb els germans valencians i illencs i de retruc amb els altres habitants dels Països Catalans: Catalunya Nord, Andorra, la Franja de Ponent i l’Alguer. Espanya ens ha trossejat territorialment i ens ha separat lingüísticament. c) Les xarxes socials parlen els idiomes dominants: anglès i castellà. ¿Ho tenim molt pelut? ¿Ho tenim perdut? I, d) No tenim estat. Ho tenim malament. Qui té estat té la llengua assegurada. Tenim un dèficit fiscal galopant, ens atenalla i no ens deixa progressar. Hem de fer coses diferents. ¿Què pot fer un tarragoní per revertir la situació? El president ens mana deures, uns quants. 1) Preguntar a tothom que trobem si sap què està passant al País Valencià i a les Illes respecte al català. 2) Fer de Voluntaris x la Llengua durant dues setmanes. Si no podem, doncs cal ajudar els voluntaris que treballen per promoure l’ús de la llengua. 3) La mare de tots els deures: parlar català a Catalunya, sempre, a tot arreu i a tothom. Repte de 21 dies parlant en català. És el temps per agafar un hàbit. 4) Intentar parlar el català amb correcció, com quan vam passar del buzón a la bústia. Tenim mestres: Joaquim Maria Puyal, els pagesos, els escriptors… En canvi hi ha polítics que haurien de repassar la gramàtica i el lèxic. Que maco que seria que reneguéssim i insultéssim en català… 5) ¿Per què no organitzem una taula pel català amb totes les institucions i entitats de Tarragona? ¿Us la imagineu? 6) Demanar a les empreses de serveis: telefonia, bancs, aigua, gas, electricitat… que parlin en català. A un quart d’onze s’acaba el parlament. Aplaudiments.

Debat. 1) La immersió lingüística no va fracassar, el que fracassa és l’ús social de la llengua. A Suècia un estranger hi treballa, cada dia, quatre hores al matí i a la tarda assisteix a quatre hores de classe per aprendre suec. Molts han après català a TV3, al programa “Català per a tothom”, de Xavier Bru de Sala. Convé anar als llocs on es parla castellà i parlar en català. Des de l’Ajuntament, a través de l'Oficina de promoció del català, es fa feina. Resposta: sí, ens cal poder tenir un estat per poder ser com els suecs. 2) ¿Quina resposta doneu a la sentència del Suprem sobre el trasllat a Sixena de les obres exposades al MNAC? Resposta: és un espoli. Ja ho va ser el 2017 que, a l’empara de l’article del 155, les que s’hi van traslladar del museu comarcal i diocesà de Lleida. L’espoli és total: econòmic, cultural, lingüístic… El president comenta que queden temes per tractar com ara la responsabilitat de la Generalitat en la defensa i promoció del català, i més que podríem anomenar.

El títol de la conferència és una frase que va pronunciar el mestre Fabra que, fidel al català, no va acceptar d’entrar a la reial Acadèmia de la Llengua espanyola.

A dos quarts d’onze de la nit s’acaba l’acte. Avui no hi ha hagut músics. Ens veurem a finals de juny. Clouem la crònica amb una altra frase de Pompeu Fabra:  

CAL NO ABANDONAR MAI NI LA TASCA NI L’ESPERANÇA!

INSCRIPCIÓ SOPAR PER LA REPÚBLICA - 29 DE MAIG DE 2025

 

SOPAR PER LA REPÚBLICA - 29 DE MAIG DE 2025

 

ENTRE EL MIRACLE I EL DESASTRE ÉS ON VIVIM

Dijous, 8 de maig de 2025. Joan interpreta al saxo una peça dedicada a l’Àngel, el cambrer. L’hem d’endevinar, ho fem és “La pantera rosa” que tots seguim fent petar els dits. Sopem. Som trenta-cinc avui. A les postres, El Xavier amb la guitarra, acompanyat per l’acordió del Pep, canta L’escola de Ribera i l’Homenatge a Teresa en honor a les dues ensenyants que avui ens explicaran la seva experiència.

Jesús presenta la Mireia i l’Agnès. La primera és mestra i directora de l’escola Eduard Toda i Güell, de Reus. Centre de màxima complexitat cosa que vol dir que la immigració n’és la senyora absoluta. També és formadora en noves tecnologies i programes d’innovació. Està compromesa amb la cultura i tradicions catalanes. La segona, és llicenciada en Filologia catalana i doctora. Ha estat lectora de català a Ljubljana i al País basc. Treballa a l’Institut Jaume I, de Salou. És presidenta de l’Òmnium Baix Camp, directora de la Revista del Centre de Lectura, de Reus i sòcia de l’APELLC. Totes dues activistes de la docència, de la llengua i de la cultura catalanes. Com diu la dita: “Gent del Camp, gent del llamp”. Ens parlaran de “El català a les aules: reptes i futur”.

A les 9 tocades la Mireia ens explica que l’ensenyament primari acull alumnes que no coneixen la llengua. I ens interpel·la: ¿Què fem per què la llengua tingui un ús social a més d’institucional? I respon: Doncs fomentar que la llengua parlada sigui el mitjà per difondre els aprenentatges. La situació és molt complexa perquè l’ús social de la llengua només és a l’escola.  Convé que l’alumnat desenvolupi habilitats que li proporcionin les noves tecnologies per promoure l’activitat oral, la llengua parlada cal que tingui un pes important com a model lingüístic. ¿I el futur? Doncs continuar lluitant per mantenir el model lingüístic que tenim: la immersió. Convé reforçar el mestre com a model lingüístic a dintre i fora de l’aula, que respongui en català a cada pregunta de l’alumne. ¿I a fora de l’escola? Construir enllaços  amb entitats de l’entorn: biblioteques, entitats culturals, d’oci, esportives… crear aliances amb entitats del barri i l’ajuntament. L’ús de la IA encara fa més peremptori l’ús de la llengua catalana parlada. 

L’Agnès, professora del Jaume I, ens diu que els reptes de futur és parlar en català amb tothom. A secundària els alumnes venen amb la feina feta de primària, així i tot els professors de l'Institut sembla que no ho sàpiguen i no els parlen en català. Cal que la inspecció doni suport als Plans Lingüístics de Centre i a l’ús social del català. Un cas a part és la matrícula viva: els alumnes que compareixen a mig curs i han d’anar a l’aula d’acollida per fer l’aprenentatge de la llengua. Un problema greu és la manca de filòlegs. Causa: davant la falta de professors de català, el Departament ha habilitat professors d’altres especialitats per fer català. Resultat: ensenyament empobrit del català a l’ESO i al BAT. Solució: que es promoguin els estudis de filologia catalana, que els professors d’altres especialitats es formin en filologia catalana. Els aplaudiments clouen les intervencions.

I ara ve el debat. 1. S’ha de dir als professors que facin les classes en català, si s’enfaden que intervingui la inspecció. La Mireia explica que va convocar al claustre per dir als mestres que el català es fa servir dins a l’aula i fora, que els qui entrin al despatx de la directora faran servir el català, ella els ajudarà, és una oportunitat per parlar-lo. Si no el saben es recondueix la frase. Hi ha futur. Agnès: cal donar importància al català oral. Mireia: hi ha casos que els alumnes parlen en català i el docent en castellà, se li ha de dir que canviï de llengua. 2. ¿Com incideixen les noves tecnologies i la innovació en la promoció del català? Mireia: crear línies de centre on la llengua tingui un pes específic. Obrir un debat amb els companys fent servir el català com a llengua d’ús. 3. La immigració no és un problema, és una oportunitat. Convé que la societat tingui eines per integrar-los a la cultura del país d’acollida. L’actitud de la immigració no és en contra de la llengua catalana. Hi ha normativa a favor de català. L’inspector compleix la llei i la fa complir. Si no es compleix, cal explicitar-ho al Departament d’Ensenyament. L’Agnès diu que convé promoure l’ús del català al pati, al menjador escolar, en les activitats extraescolars a través dels monitors. La Mireia ens comenta que el cas dels menjadors de Primària pinta bastos, depenen del Consell Comarcal i donen el servei a empreses que tenen personal poc qualificat i no coneix el català, això representa que dues hores i mitja de l’estada en l’escola es viuen en castellà. 4. Posem aigua oxigenada quan la ferida és molt gran. Fa temps que es parla d’aquests temes i el Departament no hi posa solució. Vosaltres ho heu d’aconseguir. Resposta: Vosaltres no és la paraula. La paraula és NOSALTRES. Nosaltres ho hem de fer. Perquè és un repte de tota la societat catalana, no només dels docents. Cal incloure les vivències, les emocions, la creativitat en l'aprenentatge de la llengua, la part artística és un actiu fonamental. Aplaudiments. A dos quarts d’11 s’acaba el debat. Es clou amb el cant coral de L’estaca.

IN-IN-INDEPENDÈCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

INSCRIPCIÓ SOPAR PER LA REPÚBLICA - 8 DE MAIG DE 2025

8SOPAR PER LA REPÚBLICA - 8 DE MAIG DE 2025

 

NO PERDEM EL NORD

Dijous, 3 d’abril de 2025. A prop de les nou del vespre, el Xavier entona “No puc dir el teu nom”, d’Andrés Estellés amb música de Borja Penalba. La seixantena de presents acabem de sopar i la Rosa presenta Nicolas Garcia Benaiges, batlle d’Elna. És català del nord, net d’exiliat republicà originari de Montbrió del Camp. L’acompanyen dues persones amigues: Joan i Isabel. La Rosa destaca la defensa que ha fet de la llengua catalana en el ple de l’Ajuntament d’Elna malgrat que la justícia francesa ha fallat en contra.

Nicolas comença a parlar. Diu que és un plaer venir a Tarragona. Que està content per la participació en el referèndum on Elna va tenir importància en les butlletes de votació. Defensa la gent que parla en català encara que sigui amb alguna incorrecció i censura els “savis” que corregeixen les falles dels parlants i fa que no s’atreveixin a parlar-lo. El català és bo, sigui d’on sigui. No s’entén que el nom de Catalunya Nord sigui negat pel representant de la Generalitat a Perpinyà, de fet es diu Person, que en francès vol dir ‘ningú’, el nom ja ho diu tot. Justament a Perpinyà, segons una enquesta, parlen el català un 5% de la gent, i un 20% el sap parlar però no ho fa per vergonya. Catalunya sud és el referent al costat d’Andorra. “Venim de lluny i anem evolucionant.” -diu- “Hi ha un 80% que els agradaria que els seus fills parlessin català, això és important. Hi ha futur.” La Bressola és una escola amb molta demanda, malgrat els problemes de finançament. L’educació pública augmenta l’ensenyament bilingüe. Òmnium els ajuda amb el tema de la reivindicació del català. Justament una subvenció a Òmnium va ser el motiu d’introduir el català en el ple de l’ajuntament d’Elna, van canviar les normes del ple per poder fer la moció en català. El prefecte els ho va prohibir, vint ajuntaments van canviar la normativa per poder fer servir el català, van anar a judici i cinc encara aguanten. Van perdre. Aniran al Constitucional, també perdran. Aniran a Europa i guanyaran, perquè França va signar la Carta Europea de les Llengües Regionals i no l’ha posada en pràctica, és un estat esquizofrènic. De fet a cada judici perdut han guanyat alguna cosa, tot i les sentències desfavorables al català, el jutge reconeix que no es pot impedir que algú el parli. Hi ha l’oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC) amb participació de diferents institucions (Diputació, Regió…) i l’Espai Català Transfronterer (ECT) amb connexions amb la veïna Girona. És categòric: “La República Francesa no té futur si no respecta la diversitat cultural, ho dic com a republicà i comunista.”

Ve el debat i respon: a) Podem escriure al president de la república dient-li que l’Espai Català Transfronterer és important. b) La millor frase per salvar el català: ”No menysprear el que parla o escriu en català”. c) ¿Instaurar el dia de parlar català? A molts pobles es fan setmanes catalanes amb activitats diverses: cantar, ballar sardanes, jugar a bitlles, xerrades… d) ¿Què diu un català de nord als catalans del sud? No deixeu caure Catalunya i el català. Si cau Catalunya cauran tots els Països Catalans: País Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord, la Franja de Ponent i l’Alguer. Que la gent torni a somiar. Si els polítics no fan possible el somni, doncs cal canviar-los. En política cal tenir un objectiu, un somni. e) A TV3 quan es fa una entrevista en castellà caldria que se subtitulés perquè hi ha catalans que no l’entenen (Catalunya Nord i l’Alguer). f) ¿I la Maternitat d’Elna? Ara està tancada per problemes de seguretat. Calen  dos milions d’euros per obrir-la al públic. Ha estat declarat monument històric, té el títol de memòria (d’espanyols i jueus que hi van néixer fugint de la persecució política). S’han aconseguit diners de fonts diverses i al setembre començaran les obres. Ens convida a anar-hi quan estiguin enllestides i ell mateix ens farà de guia. Està molt satisfet de les converses que va tenir amb Elisabeth Eidenbenz, infermera suïssa que fundà la institució per atendre les exiliades republicanes que infantaven, més tard acollí exiliades jueves que fugien de l’horror nazi.

A un quart d’onze s’acaba la xerrada. Acabem la vetllada cantant “Muntarà l’all-i-oli”, de Joan Pau Giné i “L’estaca”, de Lluís Llach, amb l’acompanyament musical del Tomàs, Carina i Xavier. L’animació és intensa “amb tots los bons qui em trobo en companyia.” 

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

INSCRIPCIÓ SOPAR PER LA REPÚBLICA - 3 D'ABRIL DE 2025

 

SOPAR PER LA REPÚBLICA - 3 D'ABRIL DE 2025

 

ELS REPTES DEL CATALÀ

Dijous, 6 de març. Una quarantena de persones som al Sopar de la 3a Joventut. A les nou tocades, el Xavier canta “Quan dic l’Escala”, de Josep Tero i “L’escola de Ribera, d’Ovidi Montllor”. És el moment de transició cap als ponents d’avui: Rosa de les Neus Marco Palau i Francesc Marco Palau, germans, tarragonins amb ascendència a la conca de Barberà, renebots del pintor Maties Palau Ferré. Josep Maria Gomis en fa la presentació. Parlaran de la “Llengua catalana: els reptes d’avui”. Ella és vocal de la Plataforma per la Llengua i ell n’és secretari. De formació acadèmica solvent. La Rosa és doctora en Comunicació per la UPF i la de Frankfurt, ha estat vicepresidenta d’EULEN, parla sis llengües i es dedica a la recerca, a la docència i als temes internacionals.

Josep M. comenta els articles “Motivats” i “Serà un dia que durarà anys” publicats en una revista de la Conca. El Francesc és doctor en Història Comparada per la UAB. Articulista del Diari de Tarragona, ha publicat 6 llibres d’història. L’any 2021 va ser comissari de l’any Palau Ferré. Ara l’un ara l’altre parlen dels reptes del català. El seu interès és de parlar del conjunt de les terres de parla catalana, és a dir dels Països Catalans. Comenten que fa quinze dies que es van publicar els resultats de l'enquesta dels usos lingüístics. Vinga xifres, el 32,6% dels habitants de Catalunya tenen el català com a llengua habitual. És una dada preocupant. Contrasta en la situació del català dins d’Europa: és la tretzena, amb 9,7 milions de parlants, es considera una llengua mitjana. ¿Com s’entén que l’ús sigui tan baix? A nivell d’Espanya el coneix el 25%, també és una dada curiosa pel pes que pot tenir. Les polítiques públiques dels anys 80 tenien tres objectius: promoure el català en 1) l’administració, 2) en l’escola i 3) en els mitjans de comunicació. Als anys 90: 1) en el comerç, 2) les empreses i 3) el món laboral. I en el 2000 en el català com a 1) llengua d’acollida, 2) d’arrelament i 3) de cohesió social, en una societat multilingüe amb la presència de tres-centes llengües. Cal incidir en el moment actual en què augmenta el coneixement lingüístic i en canvi davalla l’ús social. Els estrangers tenen més predisposició a aprendre català que no pas els peninsulars. Els joves tendeixen a identificar-se en el bilingüisme, tanmateix quan han de triar una llengua es decanten pel castellà. Al País Valencià  i a les Illes Balears la cosa pinta bastos ja que els govers actuals són contraris a promoure el català/valencià, tanmateix no podem menystenir el resultat positiu de l’enquesta del valencià a l’escola. A la Franja no hi ha hagut avenços. A Catalunya Nord, la Bressola està en perill, escolaritza l’1,8% dels alumnes. A l’Alguer sembla que ara a l’escola es farà una hora de classe a la setmana. A Andorra és on la situació millora gràcies a la Llei de la llengua pròpia i oficial. S’acaba. Aplaudim.

A prop de les deu s’inicia el debat. 1) ¿Què s’entén per coneixement del català? Si n’hi ha tants que el saben, ¿perquè en baixa l’ús? Resposta: la gent té competència lingüística, però no parla la llengua. 2) ¿Els catalans som els culpables que els altres no parlin català? I el govern de la Generalitat ¿no ha de defensar el català? Doncs que ho faci. Resposta: Hi ha deixadesa a tot nivell de fa anys i panys. La legislació està feta, cal fer-la complir. 3) La solució és Andorra, doncs anem cap a Andorra. ¿I la intel·ligència artificial? Ho tradueix tot. R: És una bona eina per eixamplar l’ús del català. 4) A TV3 li falta cobrir la franja de la joventut, no hi ha programació per a aquest públic. 5) Soc sudamericana, soc mestra, parlo català. Demano a la gent que em parlin en català. Però quan em senten, es passen al castellà, n’estic tipa! 6) ¿Les Terres de l’Ebre són les més catalanes del Principat? R: Quan surtin les dades territorialitzades ho sabrem.

La Rosa de les Neus i el Francesc es mostren contents de ser aquí, agraïts per les seves paraules els acomiadem amb un fort aplaudiment. I els regalem sengles ampolles de vi solidari. 

El Xavier informa que l’Àngel Maresca, lo Barber de l’Alguer, serà per les nostres terres el 28 i 29 de març

Avui tanquem l’acte cantant els Segadors amb l’acompanyament musical del Joan i del Xavier, i la direcció de Josep M.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!