SI LA LLENGUA FALLA, FALLARÀ TOT

Dijous, 29 de maig. Cinquanta-sis comensals ens apleguem a la Tekla. A un quart de 10 el Pep presenta la xerrada. Primer repassa els cicles dels sopars x la República, després presenta el molt Honorable Quim Torra, 161è president de la Generalitat de Catalunya. En destaca el recorregut vital fins ara: President destituït, advocat, editor, escriptor, membre actiu d’Òmnium Cultural i de l’ANC, actiu a les xarxes socials: X, Telegram i Instagram. Defensor de l’Escola Catalana i tantes i tantes coses que ompliríem moltes pàgines.

A dos quarts de 10 comença a parlar el President. “Si la llengua falla, fallarà tot”, la situació és d’emergència: un terç de la població fa servir el català segons l’última enquesta. ¿Què ha passat? a) La llei de normalització ha fallat. ¿Causes?: quaranta anys de dictadura franquista destrueix l’obra de la Mancomunitat i de la Generalitat de Catalunya. b) Atac sistemàtic del català al País Valencià i a les Illes Balears, els catalans som poc solidaris amb els germans valencians i illencs i de retruc amb els altres habitants dels Països Catalans: Catalunya Nord, Andorra, la Franja de Ponent i l’Alguer. Espanya ens ha trossejat territorialment i ens ha separat lingüísticament. c) Les xarxes socials parlen els idiomes dominants: anglès i castellà. ¿Ho tenim molt pelut? ¿Ho tenim perdut? I, d) No tenim estat. Ho tenim malament. Qui té estat té la llengua assegurada. Tenim un dèficit fiscal galopant, ens atenalla i no ens deixa progressar. Hem de fer coses diferents. ¿Què pot fer un tarragoní per revertir la situació? El president ens mana deures, uns quants. 1) Preguntar a tothom que trobem si sap què està passant al País Valencià i a les Illes respecte al català. 2) Fer de Voluntaris x la Llengua durant dues setmanes. Si no podem, doncs cal ajudar els voluntaris que treballen per promoure l’ús de la llengua. 3) La mare de tots els deures: parlar català a Catalunya, sempre, a tot arreu i a tothom. Repte de 21 dies parlant en català. És el temps per agafar un hàbit. 4) Intentar parlar el català amb correcció, com quan vam passar del buzón a la bústia. Tenim mestres: Joaquim Maria Puyal, els pagesos, els escriptors… En canvi hi ha polítics que haurien de repassar la gramàtica i el lèxic. Que maco que seria que reneguéssim i insultéssim en català… 5) ¿Per què no organitzem una taula pel català amb totes les institucions i entitats de Tarragona? ¿Us la imagineu? 6) Demanar a les empreses de serveis: telefonia, bancs, aigua, gas, electricitat… que parlin en català. A un quart d’onze s’acaba el parlament. Aplaudiments.

Debat. 1) La immersió lingüística no va fracassar, el que fracassa és l’ús social de la llengua. A Suècia un estranger hi treballa, cada dia, quatre hores al matí i a la tarda assisteix a quatre hores de classe per aprendre suec. Molts han après català a TV3, al programa “Català per a tothom”, de Xavier Bru de Sala. Convé anar als llocs on es parla castellà i parlar en català. Des de l’Ajuntament, a través de l'Oficina de promoció del català, es fa feina. Resposta: sí, ens cal poder tenir un estat per poder ser com els suecs. 2) ¿Quina resposta doneu a la sentència del Suprem sobre el trasllat a Sixena de les obres exposades al MNAC? Resposta: és un espoli. Ja ho va ser el 2017 que, a l’empara de l’article del 155, les que s’hi van traslladar del museu comarcal i diocesà de Lleida. L’espoli és total: econòmic, cultural, lingüístic… El president comenta que queden temes per tractar com ara la responsabilitat de la Generalitat en la defensa i promoció del català, i més que podríem anomenar.

El títol de la conferència és una frase que va pronunciar el mestre Fabra que, fidel al català, no va acceptar d’entrar a la reial Acadèmia de la Llengua espanyola.

A dos quarts d’onze de la nit s’acaba l’acte. Avui no hi ha hagut músics. Ens veurem a finals de juny. Clouem la crònica amb una altra frase de Pompeu Fabra:  

CAL NO ABANDONAR MAI NI LA TASCA NI L’ESPERANÇA!