ELS REPTES DEL CATALÀ

Dijous, 6 de març. Una quarantena de persones som al Sopar de la 3a Joventut. A les nou tocades, el Xavier canta “Quan dic l’Escala”, de Josep Tero i “L’escola de Ribera, d’Ovidi Montllor”. És el moment de transició cap als ponents d’avui: Rosa de les Neus Marco Palau i Francesc Marco Palau, germans, tarragonins amb ascendència a la conca de Barberà, renebots del pintor Maties Palau Ferré. Josep Maria Gomis en fa la presentació. Parlaran de la “Llengua catalana: els reptes d’avui”. Ella és vocal de la Plataforma per la Llengua i ell n’és secretari. De formació acadèmica solvent. La Rosa és doctora en Comunicació per la UPF i la de Frankfurt, ha estat vicepresidenta d’EULEN, parla sis llengües i es dedica a la recerca, a la docència i als temes internacionals.

Josep M. comenta els articles “Motivats” i “Serà un dia que durarà anys” publicats en una revista de la Conca. El Francesc és doctor en Història Comparada per la UAB. Articulista del Diari de Tarragona, ha publicat 6 llibres d’història. L’any 2021 va ser comissari de l’any Palau Ferré. Ara l’un ara l’altre parlen dels reptes del català. El seu interès és de parlar del conjunt de les terres de parla catalana, és a dir dels Països Catalans. Comenten que fa quinze dies que es van publicar els resultats de l'enquesta dels usos lingüístics. Vinga xifres, el 32,6% dels habitants de Catalunya tenen el català com a llengua habitual. És una dada preocupant. Contrasta en la situació del català dins d’Europa: és la tretzena, amb 9,7 milions de parlants, es considera una llengua mitjana. ¿Com s’entén que l’ús sigui tan baix? A nivell d’Espanya el coneix el 25%, també és una dada curiosa pel pes que pot tenir. Les polítiques públiques dels anys 80 tenien tres objectius: promoure el català en 1) l’administració, 2) en l’escola i 3) en els mitjans de comunicació. Als anys 90: 1) en el comerç, 2) les empreses i 3) el món laboral. I en el 2000 en el català com a 1) llengua d’acollida, 2) d’arrelament i 3) de cohesió social, en una societat multilingüe amb la presència de tres-centes llengües. Cal incidir en el moment actual en què augmenta el coneixement lingüístic i en canvi davalla l’ús social. Els estrangers tenen més predisposició a aprendre català que no pas els peninsulars. Els joves tendeixen a identificar-se en el bilingüisme, tanmateix quan han de triar una llengua es decanten pel castellà. Al País Valencià  i a les Illes Balears la cosa pinta bastos ja que els govers actuals són contraris a promoure el català/valencià, tanmateix no podem menystenir el resultat positiu de l’enquesta del valencià a l’escola. A la Franja no hi ha hagut avenços. A Catalunya Nord, la Bressola està en perill, escolaritza l’1,8% dels alumnes. A l’Alguer sembla que ara a l’escola es farà una hora de classe a la setmana. A Andorra és on la situació millora gràcies a la Llei de la llengua pròpia i oficial. S’acaba. Aplaudim.

A prop de les deu s’inicia el debat. 1) ¿Què s’entén per coneixement del català? Si n’hi ha tants que el saben, ¿perquè en baixa l’ús? Resposta: la gent té competència lingüística, però no parla la llengua. 2) ¿Els catalans som els culpables que els altres no parlin català? I el govern de la Generalitat ¿no ha de defensar el català? Doncs que ho faci. Resposta: Hi ha deixadesa a tot nivell de fa anys i panys. La legislació està feta, cal fer-la complir. 3) La solució és Andorra, doncs anem cap a Andorra. ¿I la intel·ligència artificial? Ho tradueix tot. R: És una bona eina per eixamplar l’ús del català. 4) A TV3 li falta cobrir la franja de la joventut, no hi ha programació per a aquest públic. 5) Soc sudamericana, soc mestra, parlo català. Demano a la gent que em parlin en català. Però quan em senten, es passen al castellà, n’estic tipa! 6) ¿Les Terres de l’Ebre són les més catalanes del Principat? R: Quan surtin les dades territorialitzades ho sabrem.

La Rosa de les Neus i el Francesc es mostren contents de ser aquí, agraïts per les seves paraules els acomiadem amb un fort aplaudiment. I els regalem sengles ampolles de vi solidari. 

El Xavier informa que l’Àngel Maresca, lo Barber de l’Alguer, serà per les nostres terres el 28 i 29 de març

Avui tanquem l’acte cantant els Segadors amb l’acompanyament musical del Joan i del Xavier, i la direcció de Josep M.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!