ENCARA PODEU US PODEU INSCRIURE AL SOPAR X LA REPÚBLICA DEL DIA 21 DE MARÇ DE 2024

 

INSCRIPCIÓ SOPAR X L REPÚBLICA, 21 DE MARÇ DE

 

SOPAR X LA REPÚBLICA

 

AMNISTIA VERSUS INDEPENDÈNCIA ¿AQUEST ÉS EL DEBAT?

Dijous, 29 de febrer de 2024. Cinquanta-cinc persones ens apleguem a la Tekla en el segon Sopar x la República. El Joan condueix l’acte amb la seva professionalitat experta. Ens explica que avui el sopar té dos continguts essencials. El primer, retre homenatge al Lluís Fernàndez, que ens ha deixat per sempre més, músic trompetista que tantes vegades ens havia acompanyat al balcó fent trio amb el mateix Joan i el Lluís. La seva esposa ens acompanya al sopar. Seguidament entona el Cant dels ocells amb el clarinet, tots el sentim amb emoció continguda.

El segon la dissertació de Jordi Jaria sobre “L’amnistia en el moment polític actual: horitzons després del procés.” El professor de Dret Constitucional i Ambiental de la URV, ens explica la diferència entre indult i amnistia. L’indult és una prerrogativa de gràcia sense que el reu el mereixi, s’aplica a persones concretes, prové del dret històric i L’ostenta el monarca; en una monarquia parlamentària com l’espanyola, amb el monarca que no té poder executiu, aquesta prerrogativa l’exerceix el poder executiu, el govern. En canvi, l’amnistia posa l’èmfasi en els fets, si els fets considerats delictius resulta que el legislador posteriorment considera que no ho són, aleshores no reporten responsabilitat penal. Problemes: ¿El legislador espanyol pot legislar una amnistia? La constitució diu que els indults generals no són autoritzables; si el Constitucional creu que la llei d’amnistia és un indult general encobert, la prohibirà; no hi ha resposta concloent en què tots hi estiguin d’acord, per tant dificulta la tramitació de la llei d’amnistia. El principi d’igualtat diu que s’ha d’aplicar a totes les persones que han comès uns actes que ja no són delicte. L’amnistia s’aplicaria als promotors, actors, col·laboradors de la consulta del 9 de novembre de 2014, del referèndum del primer d’octubre de 2017 i a tots els que van participar en les protestes postsentència i que reivindiquen la independència de Catalunya. Hi ha el tema del terrorisme que està exclòs parcialment de la llei, amb el codi penal espanyol a la mà, pinten bastos. Estem cansats de dir que tenim raó, i no es pot separar el dret de la política. A veure quins problemes tenim. El primer és que és difícil sostenir sense consens una mesura, com la llei de l’amnistia, de repercussions profundes (la llei de 1977 sí que tenia un ampli consens). L’amnistia no és una qüestió tècnica sinó política. S’aplica per superar un conflicte, i hi ha una part considerable de la política espanyola que no el vol superar: PP, VOX i la judicatura. El segon, passem pàgina, acceptem la llei d’amnistia i de retruc el marc de convivència espanyol, aleshores ¿què passa amb la independència? L’amnistia és un acord de pau, un armistici. Tenim l’opinió pública espanyola en contra, a Catalunya si s’accepta l’amnistia, la independència ja s’ha acabat. Tercer, algú ens ha enganyat, perquè si parlem de justícia, de protesta, de desobediència en realitat ens decantem cap a voler l’amnistia. Si parlem d’independència, de ruptura és que parlem d’una altra cosa. La societat civil cal que reflexioni i sàpiga què vol, si amnistia o independència. Cal obrir un debat i dir sense por què és el que es vol. El Jordi Jaria considera que no hem tancat bé el Primer d’Octubre, que no hem fet el dol, per això ens cal una reflexió i un debat profund sobre l’objectiu que volem aconseguir. Un aplaudiment tanca els quaranta-vuit minuts i mig que ha durat la xerrada. Sabem que Jordi Jaria va treballar per les consultes i el referèndum del primer d’octubre, que és molt present en la premsa escrita i que a nivell d’investigació ha estudiat sobre el terreny el federalisme suís i el cas del Canadà.

Venen les preguntes: ¿L’amnistia implica no ho tornarem a fer? ¿L’amnistia és incompatible amb la independència? ¿Amb l’amnistia es perdrà tot l’efecte  de les sentències dels tribunals europeus contra Espanya? ¿Un gran esforç per terra? ¿L’amnistia del 77 a qui va beneficiar? ¿Què proposes, doncs, si sembla que l’amnistia no és tan favorable com sembla? La correlació de forces es favorable  a l’amnistia, cal aprofitar-la i després seguir avançant. El Dr Jaria recapitula les conclusions expressades: cal un debat en profunditat de l’objectiu que volem, si treballem per aconseguir l’amnistia, estem acceptant el marc legal espanyol. Acceptem una pacificació. Un punt final, per tant no té sentit un “ho tornarem a fer.” Doncs, sí, és incompatible; no es tracta de tornar a començar una i una altra vegada per arribar al mateix atzucac. Ep, sempre amb el benentès que l’amnistia beneficiarà unes persones que si no existís doncs pateixen i patirien unes condemnes que considerem injustes. És clar, si s’accepta la legalitat espanyola, ¿quin sentit té anar a Europa? La del 77 va beneficiar el torturadors més que no pas els antifranquistes, a més la Transició no va depurar ni el sistema policial ni el judicial, tanmateix va disposar de més consens que no pas el projecte de llei actual. La proposta és fer un debat a fons perquè la societat civil decideixi el que vol. Aquí s’acaba l’acte. I agafo una frase al vol: “Una societat instal·lada en la queixa genera lideratges tòxics.” Desentumim els ossos quan Xavier agafa la guitarra i entona “Companys, no és això”. Tots ens hi afegim amb un sentiment de transformació radical de la societat. 

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

INSCRIPCIÓ TANCADA- SOPAR X LA REPÚBLICA, 29 DE FEBRER DE 2024

 

INSCRIPCIÓ - SOPAR X LA REPÚBLICA, 29 DE FEBRER DE 2024

 

SOPAR X LA REPÚBLICA

 

CORATGE CÍVIC

Dijous, 1 de febrer de 2024. Avui s’ha esdevingut el primer sopar x la República. Seixanta-dues persones ens hem congregar al La Tekla per sopar i sentir la conferència de Josep-Lluís Carod-Rovira Per una estratègia rigorosa d’emancipació nacional. Seguim el bon costum d’incorporar la música com fèiem al Balcó per això el Joan i el Xavier interpreten Escolta-ho en el vent que tots musitem sotto voce: “¿Fins quan un poble haurà de patir/ per manca de llibertat?”.

Lluís dona el tret de sortida explicant el nou format que ha triat la 3a Joventut x la República. Hem passat del Balcó, a peu dret, a asseure’ns en les cadires d’un restaurant per sopar, sentir el ponent en una exposició més llarga i completa, i poder establir un diàleg sobre el tema tractat. Un cop enllestit l’àpat, el Joan Andreu ha presentat el Josep-Lluís Carod-Rovira, amb poques paraules n’hi ha hagut prou, atès que tots el coneixem abastament. Carod-Rovira desgrana amb verb segur els requisits d’emancipació nacional, emancipació que s’aconsegueix per mitjans cívics, democràtics i desobediència civil: 1) Tenir la raó per lluitar per una causa justa. 2) Identificar l’enemic civil: l’estat opressor i els botiflers. 3) Fugir de la indiscreció. 4) No menystenir mai l’enemic civil. l’Estat espanyol no és de fireta. ¿Per què volem la independència? Doncs per aprofundir la democràcia, per augmentar el benestar econòmic -dèficit fiscal de 32.000 milions d’euros anuals als Països Catalans-, per fomentar la cultura i enriquir la vida cívica. Cal aprofundir en la presència dels catalans al món per explica-li la nostra realitat. Convé mimar els 225 consulats als PPCC tot fent-los partíceps de la realitat del país a nivell paisatgístic, cultural, econòmic, polític i social. I no podem oblidar la seguretat i defensa; disposem d’uns quants cossos uniformats: Mossos d’Esquadra, policies locals i auxiliars de policia, voluntaris de protecció civil, associacions de defensa forestal, bombers… els aplaudiments tanquen la xerrada. S’inicia un diàleg i surt el tema etern de la immigració entesa com una dificultat per assolir la independència. La resposta és que el que ve a buscar benestar a casa nostra no s’oposarà a l’emancipació del país i és evident que el futur de Catalunya depèn dels catalans, des dels de soca arrel fins als nouvinguts. S’ha parlat de la DUI. Resposta: totes les independències s'aconsegueixen amb una declaració unilateral. Algú diu que, comparant el que va passar després del Primer d’Octubre de 2017 amb una guerra, després d’enterrar els morts i curar els ferits ara toca canviar els generals. Acabem. Ara ja és temps dels cafès i infusions. El Joan i el Xavier ens conviden a cantar amb Abril del 74: “Companys, si enyoreu/ les primaveres lliures,/ amb vosaltres vull anar,/ que per poder-les viure/ jo me n'he fet soldat.” El crit de Llibertat, amnistia, fora la monarquia és la cirereta del pastís.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA

MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

SOPAR X LA REPÚBLICA

 Dijous 1 de febrer de 2024

A les 8h (20h) del vespre

Restaurant LA TEKLA de la Plaça Verdaguer

Josep-Lluís Carod-Rovira: “Per una estratègia rigorosa d’emancipació nacional”

Si vols venir al sopar per clic aquí i emplena el qüestionari.

SOPARS X LA REPÚBLICA A TARRAGONA

 La 3a Joventut seguim, volem seguir avançant i per això necessitem reinventar-nos i seguir fent aportacions.

 Pel micròfon de les nostres concentracions han passat més de dues-centes persones, gent compromesa i de molt nivell en tots els àmbits. Hem parlat de llengua, infraestructures, economia, història, ensenyament, comerç, immigració, medi ambient, tradicions, investigació, periodisme, esports, cultura, repressió, feixisme… però tothom amb una mirada cap a la República Catalana.

 Durant aquests quasi sis anys hem trobat a faltar el debat-col·loqui amb la persona experta amb el tema, entre d’altres motius perquè l’espai, el temps i l’edat de la nostra gent tampoc permetien estar drets massa estona i allargar les concentracions.

 Ara fem un pas més. Estarem asseguts, en un ambient més distès, en un espai per nosaltres, en uns sopars amb un preu just, en un restaurant cèntric, en uns horaris bons per la nostra gent i sobretot amb la proximitat amb els convidats i aquest col·loqui que pot donar molt de sí.

 Us anirem informant de les dates i organització dels sopars.

QUE SIGUI UN PUNT I A PART!

Dimarts, 5 de setembre. Tornem de vacances. Avui dirigeix la concentració el Lluís. Saluda els presents. Denuncia la repressió i dona pas al Cant dels ocells que sentim tots en silenci. Silenci que és contestat amb el clam: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui el Lluís té la tasca delicada de presentar el punt d’inflexió o el punt final de la 3a Joventut x la República. Repassa l’historial extens de l’entitat: els inicis itinerant per carrers i places de la ciutat, l'estabilització al Balcó, la participació en totes les concentracions de Taca d’Oli, les trobades setmanals a Mas d’Enric per donar suport a Carme Forcadell, Presidenta del Parlament, l’assistència a les grans manifestacions, els suport als represaliats davant dels jutjats i les aportacions a la Caixa de Solidaritat, el manifest d’autoinculpació i el miler llarg de persones que el van signar… I ara veiem la dificultat de tirar endavant el projecte actual. Tenim il·lusió però ens manquen les forces; i els canvis socials i polítics ens demanen que ens plantegem si estem en un punt d’inflexió o en un punt final. Enyorem els que ens han deixat per sempre i ens dolem dels que venien i ara no venen a les concentracions, donem les gràcies a tots els que ens han donat suport. Estem contents perquè el projecte ens ha fet créixer i potser ens ha fet més savis.

L’anàlisi que acaba de presentar el Lluís es completa amb la visió de futur del Joan Andreu. Primerament dona les gràcies a la gent que amb la seva assistència ha fet possible que la 3a Joventut hagi romàs al carrer durant cinc anys i mig, després que la 3a Joventut no plega, que es manté vinculada a la Taca d’Oli i que pot fer aportacions al moviment republicà. Que tot i que el model actual queda superat pel que s’ha explicat anteriorment, si hi ha algú que vol continuar les concentracions en un altre format, tindrà tot el suport i facilitats de la coordinació. Ara obrim un temps de reflexió per estudiar altres vies de presència del col·lectiu en la societat tarragonina. Estarem en contacte a través de les xarxes socials. Si en vols saber més, clica aquí.

Seguidament el Xavier ens regala dues cançons: Que no s’apague la llum, de Feliu Ventura i música de Borja Penalba, i Tornarem, de Lax’n’Busto. Els títols ja ens diuen quina és la intenció: el Xavier s’estima més que el punt no sigui final, que sigui un punt i a part. Una estrofa de la primera: “Que no s'apague la llum/ que no vacil·le mai més/ construïm un país de llums enceses./ Que no càpia més llum/ i que peten els ploms/ il·luminant la nit amb l'esperança.” I de la segona: “És temps de ser valent,/ és temps de ser conscient,/ que cal cor i cervell/ i no volem perdre ningú en aquest camí.// Tornarem a ser grans, hi tornarem,/ quan sortim d'aquesta tempesta,/ que amaguem rere rostre indiferent,/ però cou i ens fa sentir que hi tornarem…”

Seguidament la Fina informa que el dia 14 de setembre hi ha una visita gratuïta al Consorci d’Aigües de Tarragona, a l'Ampolla. Hora de sortida: 9:15. Lloc: davant de la porta de l’Institut Martí i Franquès, c/ d’Enric d’Ossó, núm. 4. S’anirà amb cotxes particulars. A les 13:15 dinar al Club Nàutic Casa Montero de l’Ampolla. Cadascú pagarà el seu dinar. La Fina també informa que l’ANC organitza autocars per anar a la manifestació de l’Onze de Setembre a Barcelona. I que ara que hi ha molts joves pendents de judici convé que els donem suport acompanyant-los davant dels jutjats i a través de la Caixa de Solidaritat. També s’informa que a Tarragona es farà l’acte institucional al monument a Rafael Casanova i que la Coordinadora 11 de Setembre organitza un seguit d'actes a la plaça de les Cols: 10:00h cercavila. 10:30,vermut. 11 actuació del Cor Sageta de Foc. 11:30 lectura del manifest i 14:30 dinar popular.

Ja en la recta final, i abans d’entonar els Segadors, el Josep Maria ens refresca la memòria i ens fa avinent que temps enrere l’autoritat municipal arrencava llaços grocs i que, mentre els nostres posaven urnes, els seus posaven armes. Que la memòria no ens falli mai! El cant dels Segadors amb l’acompanyament del Joan, el Vicenç i el Xavier -Lluís, t’enyorem!- els puntals musicals, s’enlaira en el cel setembral tarragoní.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!