Páginas

Cercar en aquest blog

dimecres, 27 de juliol del 2022

ENS VEUREM AL SETEMBRE, TEMPS DE COLLITA!


Dimarts, 26 de juliol, últim dia de sortir a l’esplanada de Balcó abans de vacances. Avui pensàvem que seríem pocs, és l’últim dia, falla algú de coordinació -ja se sap, qui no té bony té berruga. Quina gran sorpresa en veure que la gent persisteix, persistim. Quin goig que fa avui la concentració de la 3a Joventut! Lluís dona la benvinguda. Avui és un dia especial. Fem balanç de quatre anys i mig de les trobades de la 3a Joventut, primer eren dinàmiques i des de fa temps, estàtiques. Els protagonistes és la gent que, dia rere dia, acut a la nostra convocatòria. Sentim el Cant dels ocells que dona resposta a tanta persecució contra els anhels independentistes i republicans. Té tanta força aqueix cant! S’explica que un senyor de Tortosa que estava impedit i com que no podia sortir al carrer a denunciar la repressió, l’interpretava des del balcó de casa seva. Joan, Lluís, Viçens, quanta dignitat escampeu amb els vostres instruments quan l’interpreteu!

El Lluís fa balanç: hem perdut gent a les concentracions. Els objectius han canviat; primer sortíem per la Llibertat dels presos polítics i ara per l’Amnistia i la República. A partir del Primer d’Octubre es trenca la unitat dels partits i de les institucions. La repressió i el 155 perduren. Hi ha por de plantar cara a l’Estat per la repressió penal i econòmica. La Covid no perdona; la crisi econòmica, les guerres, les migracions, el canvi climàtic… tampoc. Rebem atacs constants dels Tribunals espanyols i ara veurem què passarà als tribunals europeus. Ens retallen la poca autonomia que ens queda, ens inflen d’imposts, van contra la llengua, la TV3, i la nostra cultura. No hi ha pla estratègic dels partits indepes i les entitats per avançar cap a la Independència. Ens hem fet més grans i estem més cansats i algunes situacions familiars ens han deixat molt tocats. La salut, almenys d’alguns, no és la que era el 2017. Els mitjans de comunicació continuen sense fer-nos cas. Som bastant invisibles. Ni premsa escrita, ni TAC12, ni TV3, ni el Diari de Tarragona. Malgrat tot això, i més, decidim continuar, perquè: Som l’únic col·lectiu de Tarragona que no ha deixat de sortir durant aquests quatre anys i mig. Volem reivindicar la República i l’Amnistia i denunciar la repressió. El grup de coordinació, amb gent de procedència diversa, està força consolidat. Les Concentracions tenen un nivell molt alt gràcies a la música, les cançons, les persones que venen a parlar; pels micros de la 3a Joventut hi han passat més d’un centenar de persones d’àmbits diversos i que són experts en el seu camp. Hem donat la dignitat que els correspon al Cant dels ocells i als Segadors. Seguim: Les xarxes socials: el blog (i la feinada que hi ha darrere), el Telegram, l’Instagram, el Twitter i el YouTube i els cartells de convocatòries setmanals van a tot drap i, d’una manera o altra ens fan presents al món. Propostes: Continuarem sortint fins al febrer que complirem cinc anys i aleshores decidirem què farem amb el nostre projecte. Durant el setembre sortirem a les tardes a 2/4 de 8h. Les concentracions continuaran estàtiques. Intentarem recuperar gent que venia abans i pel motiu que sigui ho han deixat. Buscarem arribar a nous col·lectius. Aquí hi ha el document complet.

I ja com a colofó, Lluís afirma: “No sé si veurem la República Catalana però aquests anys han servit per créixer, caure i aixecar-nos i mai ningú ens podrà dir que ens vam amagar o que ens vam quedar a casa a veure-les venir.” La gràcia de la continuïtat de les concentracions és la gent que persisteix cada setmana i al grup de coordinació que dinamitza les trobades setmanals. Després s’ha passat el micro a alguns dels concentrats que han volgut valorar el que fem cada setmana. Entre els tres o quatre que han parlat cal esmentar l’Adelina Ja rqueque ha agraït l’acció i ens ha animat a continuar, el Sr Miquel que ha animat tothom a perseverar, que ell no fallarà mai, que convé canviar les coses perquè necessitem un altre país; i la Kika Guinart que ha parlat en els mateixos termes. Amb el cant dels Segadors fem un punt i a part, fins al setembre!



LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada