Dimarts, 19 de juliol, avui fa 86 anys que les milícies armades van aturar el cop militar del general Franco a Catalunya, la República estava salvada, malauradament el desenllaç de la guerra es va traduir en una dictadura de quaranta anys i molts voldrien que encara durés! Nosaltres volem recuperar els ideals republicans.
La Lurdes ha marcat el ritme de la concentració. Després de saludar i denunciar la repressió, ha recordat que el Joan Andreu, al maig de l’any passat va parlar de la ELA i del seu fill, Pau, que patia aqueixa malaltia. El Pau ens va dir adéu la setmana passada i el Cant dels ocells ha estat dedicat a la seva memòria. Cant de pau, harmonia i també de consol, el Joan Andreu ha dit uns breus mots per agrair el suport i escalf que durant aquests anys hem donat al Pau i a tota la família. Literalment: “En nom d’ell, moltes gràcies per ajudar-lo a ser més humà i solidari davant una malaltia que l’empresonava dia a dia. I que en arribar el moment final, el seu darrer acte solidari ha estat donar la medul·la i el cervell per a la investigació d’aquesta malaltia. Els pares sabem que els somnis dels nostres fills perduren per sempre. Ara reposa en pau. Moltes gràcies".
Després d’aquesta intervenció tan sentida, la Lurdes explica que a Espanya ara comencen a creure’s que moltes acusacions són muntatges i conxorxes entre la premsa i la policia. Justament avui tenim entre nosaltres Marcel Vivet, una víctima d’aquest modus operandi, ell i tants altres dissidents represaliats. La repressió té moltes cares: infiltrats, espiats, falses acusacions, presó provisional…”No ens quedarem pas a casa!” La 3a Joventut sempre plantarà cara als opressors! El Marcel milita a Guanyem Badalona, Poble Lliure, la CUP i és membre de la Intersindical. Ha estudiat història i n’és professor en un Institut de Secundària.
Al maig d’enguany, el TSJC va rebaixar la sentència de cinc anys a un i mig de presó, gràcies al recurs presentat per la defensa, Alerta Solidària. Se l’acusa de desordres i atemptat contra un mosso durant la protesta contra la manifestació de Jusapol a Barcelona el 2018. Per aquesta rebaixa de la sentència, sembla que el Marcel no haurà d’entrar a la presó. El cas del Marcel és un dels milers de represaliats que han de fer front a unes sentències desorbitades. Per això cal mantenir encesa sempre la flama de la denuncia. En un moment o altre cridem: Llibertat, Amnistia, fora la monarquia!
Xavier Marcos ens canta Moltes gràcies, d'Èric Vinaixa. Moltes gràcies, dedicada al Pau, a la seva família i a la fortalesa que demostren. Es una cançó que traspua amor dolor i enyorança. Va, un parell d’estrofes: “Va ser fantàstic / conviure amb tu/ mentre els somni va durar. / Hi ha persones que es transformen en record / i no moren mai. // Creu-me. / Si sabessis les vegades que m’inspires, / si sabessis com enyoro els bons moments, / tornaries a la terra amb un somriure.”
La setmana que ve farem balanç d’aquesta temporada abans d’iniciar unes vacances ben merescudes. El cant dels Segadors posa un punt a l’acte. No és un punt final. És un punt i seguit. Fins dimarts que ve.
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada