Dimarts, 5 de juliol de 2022. Avui sí que diem: “Venim del nord, / venim del sud, / de terra endins, / de mar enllà.” L’Àngel Maresca, lo Barber, ha vingut de mar enllà, d’altres de Reus, de Tivissa, de Roda de Berà, de… -I d’on dius que ha vingut aquest senyor, l’Àngel? -Sí, de l’Alguer, d’aquell bocí del Països Catalans redescobert i posat en valor pel reusenc Eduard Toda quan fou enviat a Càller com a cònsol a finals del segle XIX.
La Rosa ha presentat l’acte d’avui. Ha recordat els encausats víctimes de la repressió contra independentistes i republicans, també s’ha fet ressò dels fets de Melilla que encara cuegen; la Unió Europea demana que s’investiguin. Els músics han tocat el Cant del ocells que hem sentit en silenci, la resposta ha estat el crit de: "Llibertat, Amnistia, fora la monarquia!"
La Rosa ha fet la presentació de Lo Barber. Primer destaca la condició d’amic, després que l’Àngel ha exercit de barber a l’Alguer durant setanta anys. Els aprenents de remullar barbes i xollar clatells de la seva vila, mentre esperaven la clientela, s’aplicaven a tocar la guitarra i la mandolina. Qualsevol persona que arriba a l’Alguer pot visitar l’Àngel a la barberia. Està situada a la Part Vella de la vila, només cal preguntar per ell i de seguida t’indiquen el camí per arribar-hi. I ara tenim el goig de poder-lo sentir en directe. Un goig i un luxe. Una rere l’altra ha desgranat les notes, els acords i la melodia d’unes quantes cançons: La Pastoreta, Mariner bon mariner, Les Cobles, Retrobament, Lluna Blanca i Abril 74, aquesta última amb l’acompanyament del Xavier Marcos. Amb una veu ben timbrada i un ritme adequat a cada peça canta les cançons amb una alegria encomanadissa que traspua una
personalitat amable, sociable, directa i reivindicativa. Vull destacar La pastoreta perquè en canta la versió algueresa i la catalana. Transcric al vol dues estrofes de l’algueresa: “Què li donarem a la minyoneta? / Què li donarem per anar a ballar? / Jo li donariva una tarongeta / i a la muntanyeta la fariva anar. / A la muntanyeta no hi va que prou (plou), / i a la terra plana tot lo vent se mou. / Sota l’ombreta… / Cosa hi dongarem a la minyoneta? / Cosa hi dongarem per acontentar? / Jo li donariva una carrusseta / i a la muntanyeta la faria anar.” El que queda d’estrofa i la tornada són iguals. Aquesta cançó és molt especial per a l’Àngel perquè la canta des dels sis anys. I avui la cantarà si el Salvatore -i mira cap al cel perquè està ennuvolat- ens deixa. La gent l’escolta amb la cara riallera i amb un lleu vaivé corporal tot seguint els acords de la guitarra. Lo Barber sempre ha estat molt vinculat als territoris dels Països Catalans i en coneix les realitats. És un gran defensor de la llengua, la cultura i la identitat catalana de l’Alguer, tant si canta com si parla. Mireu quina frase més ben trobada: “Per salvar l’alguerès cal un miracle. Aquest dimarts tindrem la persona que fa possible el miracle: Àngel Maresca.” És barber, cantautor, cantant i guitarrista. Els seus versos disparen sense por, amb ironia i enginy: “Abans de retallar la sanitat, retalleu-vos els collons.” Com no podia ser d’una altra manera, la gent ha aplaudit a cor què vols i ha anat a saludar-lo, a felicitar-lo i a fer-s’hi fotos.
La Rosa emboca el final de la trobada, ens recorda que la setmana vinent tindrem entre nosaltres Rafael López-Munné, geògraf i fotògraf. El Cant dels dels segadors tanca l’acte d’avui. Els nostres músics fan l’aportació setmanal a la causa republicana, avui complementada amb la presència de lo Barber, el nostre compatriota de l’Alguer.
Però, la festa no s'acaba aquí. Al vespre, en un local de la Part Alta de la ciutat, s’hi apleguen una vintena de persones per sopar amb la companyia de lo Barber i la seva esposa. I entre mos i mos l’Àngel diu: “No és bo omplir el ventre de cop; així doncs, podem cantar una cançó de tant en tant.” Entre tres cantaires: el nostre convidat, el Pere Navarro i el Xavier Marcos es fan les combinacions possibles: Ara l’Àngel canta sol ara fa un duet amb el Pere ara el fa amb el Xavier i així anar rodant. L’Àngel, galant com ell sol, dedica una cançó improvisada a totes les dones que comparteixen taula amb ell. L’emoció s’ensenyoreix de l’ambient!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!
VISCA L’ALGUER I ELS PAÏSOS CATALANS!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada