Páginas

Cercar en aquest blog

dimarts, 23 de febrer del 2021

PER LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ!

Dimarts, 23 de febrer -ves per on fa quaranta anys del 23F del 1981, tot va de quaranta en quaranta..-, ens hem aplegat un centenar llarg de pesones al Balcó de la Mediterrània. El Comptador de la vergonya no s’atura. Carme Forcadell porta 1.068 dies privada de llibertat. Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep Rull, 1.100 dies. Oriol Junqueras i Quim Forn, 1.210 dies. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 1.226 dies. Els joves d’Alsasu, 1.561 dies. Ara hi hem d’afegir a la nòmina Pablo Hasél que en porta vuit. L’exili a Bèlgica, Escòcia i Suïssa també ensenya les vergonyes de la democràcia espanyola. I no ens cansarem de denunciar els prop de 3.000 represaliats i represaliades de la causa independentista i republicana. Les notes del Cant dels ocells han fet de contrapunt a la ignomínia de la repressió. LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES! és el crit que ha sortit de les nostres goles.

A continuació han pres la paraula la Mercè Sardà, l’Eloi i el Manel. La Mercè és filòloga, professora jubilada de l’Institut Martí i Franquès. Destaca com a promotora i directora del grup de teatre Vis de vanadi, integrat per estudiants de l’institut on ha treballat tants anys. També és premi Balcó atorgat per Òmnium Cultural com a reconeixement de la seva tasca en el camp teatral. Ens ha parlat dels adolescents com a franja social abandonada de la mà de Déu, ha trencat una llança al seu favor, ha explicitat la responsabilitat, seriositat dels adolescents i el seu compromís en el teatre i en qualsevol acció a què es dediquin. Ha estat impulsora del Festival de Teatre Jove, i, d’una manera o altra de Tornavís teatre i Histrionis teatre que donen continuïtat al Vis de vanadi. Després han parlat l’Eloi i El Manel components de Tornavís teatre. S’han referit al teatre com a lloc d’aprenentatge, d’instrument de llibertat d’expressió i de denúncia de les injustícies. Aquí podeu llegir el text sencer.

A la ciutat de Lleida/ n’hi ha una gran presó;/ de presos mai n’hi manquen,/ petita bonica,/ prou n’hi porta el baró,/ lireta, liró. La Gemma amb la gralla i l’Èlia amb l’acordió diatònic han desgranat les notes d’aquesta cançó i que tots hem cantat. Pablo Hasél, aquest és l’homenatge que et fem de Tarragona estant.

La Rosa Rossell ha llegit Els contenidors, protagonista aquests dies de protestes per demanar la llibertat del raper lleidatà. Aquí hi ha el text. Donem impuls a la campanya d’AMNISTIA promoguda per Òmnium Cultural. La gralla i l’acordió entonen els Segadors i tots, a una sola veu, el cantem.

LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES!

RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada