SI LA LLENGUA FALLA, FALLARÀ TOT

Dijous, 29 de maig. Cinquanta-sis comensals ens apleguem a la Tekla. A un quart de 10 el Pep presenta la xerrada. Primer repassa els cicles dels sopars x la República, després presenta el molt Honorable Quim Torra, 161è president de la Generalitat de Catalunya. En destaca el recorregut vital fins ara: President destituït, advocat, editor, escriptor, membre actiu d’Òmnium Cultural i de l’ANC, actiu a les xarxes socials: X, Telegram i Instagram. Defensor de l’Escola Catalana i tantes i tantes coses que ompliríem moltes pàgines.

A dos quarts de 10 comença a parlar el President. “Si la llengua falla, fallarà tot”, la situació és d’emergència: un terç de la població fa servir el català segons l’última enquesta. ¿Què ha passat? a) La llei de normalització ha fallat. ¿Causes?: quaranta anys de dictadura franquista destrueix l’obra de la Mancomunitat i de la Generalitat de Catalunya. b) Atac sistemàtic del català al País Valencià i a les Illes Balears, els catalans som poc solidaris amb els germans valencians i illencs i de retruc amb els altres habitants dels Països Catalans: Catalunya Nord, Andorra, la Franja de Ponent i l’Alguer. Espanya ens ha trossejat territorialment i ens ha separat lingüísticament. c) Les xarxes socials parlen els idiomes dominants: anglès i castellà. ¿Ho tenim molt pelut? ¿Ho tenim perdut? I, d) No tenim estat. Ho tenim malament. Qui té estat té la llengua assegurada. Tenim un dèficit fiscal galopant, ens atenalla i no ens deixa progressar. Hem de fer coses diferents. ¿Què pot fer un tarragoní per revertir la situació? El president ens mana deures, uns quants. 1) Preguntar a tothom que trobem si sap què està passant al País Valencià i a les Illes respecte al català. 2) Fer de Voluntaris x la Llengua durant dues setmanes. Si no podem, doncs cal ajudar els voluntaris que treballen per promoure l’ús de la llengua. 3) La mare de tots els deures: parlar català a Catalunya, sempre, a tot arreu i a tothom. Repte de 21 dies parlant en català. És el temps per agafar un hàbit. 4) Intentar parlar el català amb correcció, com quan vam passar del buzón a la bústia. Tenim mestres: Joaquim Maria Puyal, els pagesos, els escriptors… En canvi hi ha polítics que haurien de repassar la gramàtica i el lèxic. Que maco que seria que reneguéssim i insultéssim en català… 5) ¿Per què no organitzem una taula pel català amb totes les institucions i entitats de Tarragona? ¿Us la imagineu? 6) Demanar a les empreses de serveis: telefonia, bancs, aigua, gas, electricitat… que parlin en català. A un quart d’onze s’acaba el parlament. Aplaudiments.

Debat. 1) La immersió lingüística no va fracassar, el que fracassa és l’ús social de la llengua. A Suècia un estranger hi treballa, cada dia, quatre hores al matí i a la tarda assisteix a quatre hores de classe per aprendre suec. Molts han après català a TV3, al programa “Català per a tothom”, de Xavier Bru de Sala. Convé anar als llocs on es parla castellà i parlar en català. Des de l’Ajuntament, a través de l'Oficina de promoció del català, es fa feina. Resposta: sí, ens cal poder tenir un estat per poder ser com els suecs. 2) ¿Quina resposta doneu a la sentència del Suprem sobre el trasllat a Sixena de les obres exposades al MNAC? Resposta: és un espoli. Ja ho va ser el 2017 que, a l’empara de l’article del 155, les que s’hi van traslladar del museu comarcal i diocesà de Lleida. L’espoli és total: econòmic, cultural, lingüístic… El president comenta que queden temes per tractar com ara la responsabilitat de la Generalitat en la defensa i promoció del català, i més que podríem anomenar.

El títol de la conferència és una frase que va pronunciar el mestre Fabra que, fidel al català, no va acceptar d’entrar a la reial Acadèmia de la Llengua espanyola.

A dos quarts d’onze de la nit s’acaba l’acte. Avui no hi ha hagut músics. Ens veurem a finals de juny. Clouem la crònica amb una altra frase de Pompeu Fabra:  

CAL NO ABANDONAR MAI NI LA TASCA NI L’ESPERANÇA!

INSCRIPCIÓ SOPAR PER LA REPÚBLICA - 29 DE MAIG DE 2025

 

SOPAR PER LA REPÚBLICA - 29 DE MAIG DE 2025

 

ENTRE EL MIRACLE I EL DESASTRE ÉS ON VIVIM

Dijous, 8 de maig de 2025. Joan interpreta al saxo una peça dedicada a l’Àngel, el cambrer. L’hem d’endevinar, ho fem és “La pantera rosa” que tots seguim fent petar els dits. Sopem. Som trenta-cinc avui. A les postres, El Xavier amb la guitarra, acompanyat per l’acordió del Pep, canta L’escola de Ribera i l’Homenatge a Teresa en honor a les dues ensenyants que avui ens explicaran la seva experiència.

Jesús presenta la Mireia i l’Agnès. La primera és mestra i directora de l’escola Eduard Toda i Güell, de Reus. Centre de màxima complexitat cosa que vol dir que la immigració n’és la senyora absoluta. També és formadora en noves tecnologies i programes d’innovació. Està compromesa amb la cultura i tradicions catalanes. La segona, és llicenciada en Filologia catalana i doctora. Ha estat lectora de català a Ljubljana i al País basc. Treballa a l’Institut Jaume I, de Salou. És presidenta de l’Òmnium Baix Camp, directora de la Revista del Centre de Lectura, de Reus i sòcia de l’APELLC. Totes dues activistes de la docència, de la llengua i de la cultura catalanes. Com diu la dita: “Gent del Camp, gent del llamp”. Ens parlaran de “El català a les aules: reptes i futur”.

A les 9 tocades la Mireia ens explica que l’ensenyament primari acull alumnes que no coneixen la llengua. I ens interpel·la: ¿Què fem per què la llengua tingui un ús social a més d’institucional? I respon: Doncs fomentar que la llengua parlada sigui el mitjà per difondre els aprenentatges. La situació és molt complexa perquè l’ús social de la llengua només és a l’escola.  Convé que l’alumnat desenvolupi habilitats que li proporcionin les noves tecnologies per promoure l’activitat oral, la llengua parlada cal que tingui un pes important com a model lingüístic. ¿I el futur? Doncs continuar lluitant per mantenir el model lingüístic que tenim: la immersió. Convé reforçar el mestre com a model lingüístic a dintre i fora de l’aula, que respongui en català a cada pregunta de l’alumne. ¿I a fora de l’escola? Construir enllaços  amb entitats de l’entorn: biblioteques, entitats culturals, d’oci, esportives… crear aliances amb entitats del barri i l’ajuntament. L’ús de la IA encara fa més peremptori l’ús de la llengua catalana parlada. 

L’Agnès, professora del Jaume I, ens diu que els reptes de futur és parlar en català amb tothom. A secundària els alumnes venen amb la feina feta de primària, així i tot els professors de l'Institut sembla que no ho sàpiguen i no els parlen en català. Cal que la inspecció doni suport als Plans Lingüístics de Centre i a l’ús social del català. Un cas a part és la matrícula viva: els alumnes que compareixen a mig curs i han d’anar a l’aula d’acollida per fer l’aprenentatge de la llengua. Un problema greu és la manca de filòlegs. Causa: davant la falta de professors de català, el Departament ha habilitat professors d’altres especialitats per fer català. Resultat: ensenyament empobrit del català a l’ESO i al BAT. Solució: que es promoguin els estudis de filologia catalana, que els professors d’altres especialitats es formin en filologia catalana. Els aplaudiments clouen les intervencions.

I ara ve el debat. 1. S’ha de dir als professors que facin les classes en català, si s’enfaden que intervingui la inspecció. La Mireia explica que va convocar al claustre per dir als mestres que el català es fa servir dins a l’aula i fora, que els qui entrin al despatx de la directora faran servir el català, ella els ajudarà, és una oportunitat per parlar-lo. Si no el saben es recondueix la frase. Hi ha futur. Agnès: cal donar importància al català oral. Mireia: hi ha casos que els alumnes parlen en català i el docent en castellà, se li ha de dir que canviï de llengua. 2. ¿Com incideixen les noves tecnologies i la innovació en la promoció del català? Mireia: crear línies de centre on la llengua tingui un pes específic. Obrir un debat amb els companys fent servir el català com a llengua d’ús. 3. La immigració no és un problema, és una oportunitat. Convé que la societat tingui eines per integrar-los a la cultura del país d’acollida. L’actitud de la immigració no és en contra de la llengua catalana. Hi ha normativa a favor de català. L’inspector compleix la llei i la fa complir. Si no es compleix, cal explicitar-ho al Departament d’Ensenyament. L’Agnès diu que convé promoure l’ús del català al pati, al menjador escolar, en les activitats extraescolars a través dels monitors. La Mireia ens comenta que el cas dels menjadors de Primària pinta bastos, depenen del Consell Comarcal i donen el servei a empreses que tenen personal poc qualificat i no coneix el català, això representa que dues hores i mitja de l’estada en l’escola es viuen en castellà. 4. Posem aigua oxigenada quan la ferida és molt gran. Fa temps que es parla d’aquests temes i el Departament no hi posa solució. Vosaltres ho heu d’aconseguir. Resposta: Vosaltres no és la paraula. La paraula és NOSALTRES. Nosaltres ho hem de fer. Perquè és un repte de tota la societat catalana, no només dels docents. Cal incloure les vivències, les emocions, la creativitat en l'aprenentatge de la llengua, la part artística és un actiu fonamental. Aplaudiments. A dos quarts d’11 s’acaba el debat. Es clou amb el cant coral de L’estaca.

IN-IN-INDEPENDÈCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!