NO ET MOSSEGUIS LA LLENGUA: PARLA CLAR I CATALÀ

Dijous, 6 de febrer ens hem aplegat seixanta-vuit persones a la Tekla per sopar, sentir el Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, que parlarà d'Una missió de país” i dialogar amb ell sobre el tema. Un cop som a les postres, Xavier, ens canta un parell de cançons: “Podries”, de Joana Raspall, i “Un silenci”, de Miquel Gil.  Lluís ha presentat el ponent, primer ha fet una visió panoràmica de l’acció de la 3a Joventut, i com ha passat del carrer al Balcó i, ara, al menjador. Ha esmentat els cicles de xerrades: l’Amnistia, De pecunia publica i, actualment, No et mosseguis la llengua. Tres presidents d'Òmnium del Tarragonès ens han acompanyat: el Joan Andreu, la Rosa Maria i el Zacarias. Hi hem trobat a faltar el Josep-Lluís, la Núria i l’Olga. D’aquesta última el Lluís n’ha reivindicat que és mereixedora del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Entrem en matèria: Xavier Antich és professor, fill de mestres, filòsof i activista cultural. A un quart de 10 comença a desgranar la dissertació. El 1961 es creà Òmnium Cultural amb l’objectiu de treballar per la llengua catalana en plena dictadura franquista i amb una pressió migratòria peninsular de categoria. Fer classes de català i formar mestres de català era la doble empresa urgent i necessària. La visió estratègica de formar mestres va ser anticipativa i necessària. Ara vivim un moment de regressió de la llengua malgrat el coneixement que se’n té, perquè només un de cada tres catalans usa el català.  Tenim dues solucions, el lament (ben legítim) i l’anàlisi de la situació per revertir-la. ¿Com ho podem fer? Òmnium té 173.000 socis, és l’entitat europea que en té més. Ara som vuit milions de persones a Catalunya gràcies a la tercera onada migratòria en cent anys, onada que és global: ve gent de tot arreu del món. Tenim 2.300.000 persones que volen aprendre català i l’oferta només n’admet 100.000 per any. ¿Com s’explica això? Doncs per desídia institucional. ¿Què pot fer Òmnium? 1) Doncs la incidència política: pressionar les institucions per augmentar l’oferta de classes de català en el Consorci de Normalització Lingüística, Escoles d’Idiomes i Escoles d’Adults. 2) Que la gent s’acostumi a parlar en català amb tothom, que no canviï de llengua. 3) Contribuir en totes les iniciatives que fomentin l’ús parlat del català: Vincles, Parelles lingüístiques, CAL, Plataforma per la llengua. 4) Parlar amb la societat civil organitzada: patronals, sindicats, Unió de Pagesos, cooperatives, Taula del 3r sector, clubs esportius, monitors d’esplai… per fomentar l’ús del català. Cal que el triangle de les institucions, la individualitat i la societat civil treballin a favor del català. Posem-nos a treballar per guanyar nous parlants: un milió més en la propera dècada!

A tres quarts de 10 comencen les intervencions del públic. a) Hi ha aprenents de la llengua que quan tenen el certificat no la usen. L'experiència diu que si mantens el català en una conversa, l’altre t’entén. R. Cal no canviar de llengua car el 80% dels catalans l’entenen. b) Monitors formats en català usen el castellà, algú els ha de dir que parlin en català! R. En l’ensenyament s’ha insistit molt en la llengua escrita, però no en la parlada, cal revertir la situació. c) La llengua a la justícia està arraconada. R. És un deure pendent! També a nivell de Salut. De fet totes les institucions del país, tant les que són d'administració catalana com espanyola tenen l’obligació de fer servir la llengua catalana. d) Lament per la inacció dels governs catalanistes i independentistes, i prestigiar la llengua a través de la cultura (literatura, història, filosofia, música, art, ciència, coneixement…) R. Òmnium aposta pel prestigi a través de la Nit de Santa Llúcia (premi Sant Jordi i altres) i amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. I ara vol impulsar com a marca de prestigi les lletres, el teatre, el cinema i la música en català. e) Podem respondre: “L’entenc, però no el parlo.” R. Aplaudiments. f) No cedir, parlar sempre en català. R. Cal perseverança. g) ¿Què farà Òmnium davant dels 2,300.000 que volen aprendre català? R. Demanar al govern que multipliqui per dos en pressupost del CNL. El treballador té dret a rebre formació contínua en hores de treball i de forma gratuïta, doncs que s’aprofiti aquesta eina. S’acaba. Xavier Marcos canta “Abril 74” i “No és això”, del president de l’ANC. Per cloure l’acte, Lluís ens convida a cridar:

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!  

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!