SOPAR DIA 3 D’OCTUBRE DE 2024 PONENT: MODEST GUINJOAN

Ja tots i totes a taula parada, en Xavier Marcos ens canta “Silenci” de Ramon Guillem per començar a fer boca.

Acabat el sopar en Lluís Jové fa la presentació del nostre convidat amb un llarg currículum que li ha comportat un esforç per comentar el més important, l’economista Modest Guinjoan.

De Pecunia Publica a la xerrada De Pecunia Publica Dissipata.

El ponent s’excusa de no poder fer-la en llatí, malgrat haver-lo estudiat
en el batxillerat.

Parlarem de diners i de despesa o dels diners que l’Administració Pública es gasta. 

Si hi ha despesa és que primer hi han hagut ingressos que paguem nosaltres amb els impostos. I com que són nostres ens legitima a saber en què es gasten i per què. No ens centrarem en les despeses de l’estat en ensenyament, sanitat, seguretat, serveis socials,…

Parlarem de projectes puntuals i si creiem que són diners malgastats. Prèviament ens trobem que l’Administració central en deixa cada any un dèficit fiscal de 20.000 milions, que són el 8% del PIB. No sabem si estan malgastats , sabem que surten de les nostres butxaques, però…On van a parar?

Quants diners malgastats? Quants recursos esmerçats en el sistema judicial espanyol en la repressió contra els independentistes? I molts més exemples que podríem analitzar.

Però ens centrarem en 5 exemples que afecten les despeses de la Generalitat.

1. Els jocs olímpics de Barcelona 92. Despeses dificiles de calcular. Moltes instal·lacions han estat pràcticament d’un sol ús.

2. La Copa Amèrica del càlcul d’impacte que havia de tenir al que ha tingut. Les despeses que Generalitat i Ajuntament han desembutxacat, qui les coneix i qui les paga? 

3. L’aeroport de Barcelona. Qui està interessat en l’ampliació? El 49% de l’empresa privada pel seu negoci.

4. El Circuït de Catalunya. El 74% de les despeses les paga la Generalitat. El cost del seu manteniment justifica les seves despeses?

5. Centrem-nos a casa nostra. Eren necessaris el Jocs del Mediterrani 2018. Hi han hagut diners públics malgastats?

Port Aventura. No va costar diners a la Generalitat, quan hi va haver d’ invertir recursos públics per accessos viaris i ferroviaris. 

Had Rock. Un muntatge de negocis que la Generalitat ha hagut de facilitat I invertir en els terrenys. Hi ha els interessos dels Ajuntaments que es beneficiaran dels seus impostos.

Abans de grans projectes en hauríem de preguntar a quin model de país responen. Tots responen a interessos privats i una part es paguen amb diners públics que es justifiquen per part dels polítics en la famosa idea que generen treball i activitat econòmica. Sovint sense cap anàlisi de costos i beneficis que demostrin que són viables i necessaris.

Després d’un aplaudiment, s’obre el debat amb el torn obert de paraula,

S’acaba el sopar amb la cançó “No puc dir el teu nom”, lletra de Vicens Esteller, música de Miquel Gil i que en Xavier Marcos en la interpreta amb la seva guitarra.

Bona nit i tapa’t. 

Us esperem al proper sopar que tindrà lloc el dia 7 de novembre de 2024.

Fins aleshores!.