Dijous, 27 de juny de 2024. Sopar x la República amb la presència de l’eurodiputat Jaume Asens. Mentre la gent acaba d’arribar, el Xavier amb l’acompanyament del Joan, interpreta tres peces: “Abril 74”, “Companys, no és això” i Bella ciao”. Cançons que han esdevingut himnes de combat, de denúncia i de resistència contra el feixisme. La cinquantena llarga de comensals comencem a sopar tard, massa. 
Quan encaràvem les postres, ja eren dos quarts de deu, el Josep Maria pren la paraula i demana un fort aplaudiment per a la Berta Ramos, la nostra periodista de capçalera, que ha rebut la Petxina Daurada 2024 per part del Col·legi de Periodistes de Catalunya, demarcació de Tarragona per la seva trajectòria professional. Seguidament presenta el Jaume, ressalta la seva tasca d’advocat antifranquista, defensor dels drets humans i ressegueix la seva carrera política a l’ajuntament de Barcelona, al Congrés dels Diputats i ara tot just enceta la via europea com a candidat de Comuns-Sumar.
Tractarà sobre “L’amnistia: estat de la qüestió.” Durant més de mitja hora ens diu que la llei de l’amnistia és una oportunitat, un nou inici polític, on han confluït forces diverses com CCOO, Òmnium, PSC, la CUP… El catalanisme hi guanya gràcies al consens de les forces progressistes. És una oportunitat per curar les ferides del passat, és una oportunitat de futur i és una oportunitat per tornar a fer política en majúscula, per superar la judicialització de la política i l’etapa repressiva pervinguda d’ençà de Primer d’Octubre del 2017. Hem parlat de consens, tanmateix la dreta s’oposa l’amnistia. ¿El tribunal constitucional avalarà la llei d’Amnistia? Si ho fa repararà el greuge encetat el 2010 en la sentència contra l’Estatut de Catalunya cosa que permetrà asseure’ns, parlar i tornar a fer política, és el primer pas. El segon és que l’amnistia ha d’afectar tant els líders com les bases del procés independentista. I el tercer és avançar amb les forces progressistes espanyoles, perquè, quan el catalanisme s’hi ha entès, hi ha hagut guanys democràtics inapel·lables. El camí no és fàcil i serà llarg. El context polític a Espanya ara és favorable perquè s’ha superat el bipartidisme, per governar cal pactar. Els populars segrestats per Vox estan inhabilitats com a partit d’Estat. Els socialistes miren a l’esquerra per trobar aliats per poder governar. En les negociacions per l'amnistia destaca el paper de Bildu que ha fet de pont per superar diferències entre diferents partits, ha actuat de manera discreta i efectiva, el mateix Asens ha fet aquest paper. Comenta que el nostre procés no ha tingut en compte ni bascos ni gallecs amb qui hi podria haver hagut sintonies. Considera que la llei d’amnistia és un procés iniciat amb els indults i la reforma de la sedició i del terrorisme. Així es tanca el cercle.
A un quart d’onze comencen les preguntes. Són moltes i variades.1. El cas dels exiliats, ¿com es resol? La malversació es resoldrà ràpid, cas del Comín. Els acusats de traïció i terrorisme anirà per llarg, cas Puigdemont. Wagensberg i Rovira pel cas Tsunami potser també trigarà. 2. L’amnistia, ¿afecta el cas d’Alsasu? No, només a l’independentisme català. 3. I la llei mordassa, ¿quan s’anul·larà? ¿I els pactes dels comuns amb la dreta? Contesta que no ha vingut a parlar ni de pactes ni de la llei mordassa, tanmateix a Catalunya hi ha una consciència antirepressiva molt forta, amb això s’ha avançat. 4. El poder legislatiu hauria de tenir l’última paraula per sancionar un jutge. Hi ha diferents maneres del gestionar el poder judicial a Europa, aquí la transició no va modificar el poder judicial. 5. El PSOE d’ara és diferent del d’abans, ¿ho creus? Sí. No ha canviat per convicció, sinó per la necessitat de mantenir-se en el poder. Ha passat de donar suport al 155 a promoure la llei d’Amnistia. Entremig hi han hagut els indults i la reforma de la sedició. 6. ¿I el tema del poder judicial? Els populars volien anar a eleccions generals per guanyar i renovar la cúpula del poder judicial a la seva manera, ara s’ha arribat a un pacte amb els socialistes i aquells no hi tenen majoria. No és la situació ideal, però és millor renovar que no pas el col·lapse que hi havia. També ha sortit el tema de la memòria històrica que, ara mateix, sembla que no prospera com seria desitjable. Moltes més coses s’han dit en aquesta llarga vetllada. S’anuncia que el proper sopar serà el 18 de juliol i tindrem entre nosaltres Lluís Llach, president de l’Assemblea Nacional Catalana.
IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
.jpg)
