EL FUTUR DEL CATALÀ DEPÈN DE TU

Dimarts, 22 de novembre. Dia fred, ventós. Ens trobem immersos en plena tardor. Cal que plogui, però. La secada fa estralls. Les desaladores funcionen a tot drap, sort d’això. Es veu que per estalviar convé regar els carrers i jardins de les ciutats amb aigües freàtiques, no pas amb les de consum de boca. En fi, haurem de tornar a les rogatives i a treure els sants a les professons per demanar la pluja. Anem al gra. El Joan Andreu condueix l’acte, comença amb un bon dia i feliç Santa Cecília, patrona dels músics. Té un record per als exiliats i milers de persones que continuen sota la repressió dels poders antidemocràtics de l’estat espanyol. No sols les persones, també la nostra llengua i les nostres institucions. La llengua és molt més que una eina de comunicació neutral, però com que no som un estat ens veiem obligats a manifestar a cada instant el desig ferm de reivindicar-la com a instrument de reafirmació de la nostra identitat. Sentim el Cant dels ocells en silenci. Responem amb un crit de LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

Avui ens parlarà Pep Cots i Pau. Nascut a Arbeca ja fa uns quants anys. Va convalidar els seus primers estudis pels de Magisteri i va entrar a formar part de l’equip d’educadors del Col·legi Sant Pau de Tarragona sota la direcció de Mn. Joan Martí Alanís, que seria Copríncep d’Andorra i Bisbe de la Seu d’Urgell. A Sant Pau ens vam conèixer perquè jo vaig entrar com educador i on vam coincidir dos anys com responsables dels interns de l’EGB. S’incorpora, ja com a mestre, al Col·legi La Salle de Tarragona. Inicia estudis a la Universitat de Barcelona, en seu a Tarragona, es llicencia en Filosofia I Lletres secció de Pedagogia i després en Filologia Catalana, cosa que li permetrà fer oposicions i incorporar-se a l’Institut Vidal i Barraquer, del qual, durant tretze anys assumirà la direcció de l’Institut. En la vessant social remarquem els anys i sobretot la tasca que ha desenvolupat com a membre de les Juntes d’Òmnium del Tarragonès, tant en l’època que jo n’era president com durant la presidència de la Rosa Maria Codines. Han passat per aquest balcó bastantes persones que ens han parlat de la llengua catalana. En Pep com a professor de català en un Institut ha adquirit una llarga experiència que ens pot ajudar a reflexionar sobre la situació de la nostra llengua. La xerrada es titula: UNA NACIÓ SENSE ESTAT, UN POBLE SENSE LLENGUA? EL FUTUR DEL CATALÀ DEPÈN DE TU. I comença: ““En llemosí sonà lo meu primer vagit,...”, de La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau. I remata dient que ens cal una nova Renaixença. Se sent pessimista a causa de tres factors: per la guerra engegada per ineptes, incultes i polítics espanyols contra el català. Per la immigració (espanyola, llatina, magrebí i dels països de l’est). I en tercer lloc per la globalització que tot legat alenteix la normalització de la llengua. Ens hem de rendir? No! I apel·la als versos de Josep Carner: “Ans que la nit final em sigui a punt, / [...] i torno, cor batent, a la llum clara / per galeries del record profund.” Ens convida a llegir el Manifest d’Els marges: Una nació sense estat, un poble sense llengua?, signat per Joan Argente i altres. Apunta que la situació actual de la llengua és més precària que en els decennis anteriors. Això és dit el 1978. En temps d’Aribau la llengua d’ús cultural era el castellà, per això, el Pep Cots cita uns versos d’Antoni de Bofarull que diuen: “...Ay quan ditxos, / si en una terra tothom català fós, si català tothom aquí parlás!”. I seguidament fa una anàlisi del la situació del català durant el franquisme. I a partir d’aquest moment destaca el paper d’Òmnium Cultura amb el lema: “Llengua, Cultura, País”, que des de la seu tarragonina del carrer d’Apodaca vetlla pel foment de la llengua i de la cultura arreu del territori. I actualment davant la davallada de l’ús social, tira endavant la campanya TREU LA LLENGUA, COMPARTEIX EL CATALÀ.  Òmnium del Tarragonès ho ha iniciat amb el TALLER DE LLENGUA, “XERREM”. Rer finalitzar engega una bateria de preguntes que comença amb aquesta: Per què hem de cedir sempre els catalanoparlants? Si en vols saber més clica aquí. No vull però acabar sense citar la Cançó de Catalunya, de Ventura Gassol. -Si així s’arbora al vent vostre llenguatge / [...] de quina raça sou el romiatge? / De quins  camins? Qui sou? / -Som d’una raça impetuosa i brava, / [...] -I d’on veniu? / -Venim de l’esclavatge. / -A on aneu? / -Cap a la llibertat!  T’aplaudim, Pep, perquè ens has arribat al cor.

Els músics de la 3a joventut interpreten L’estaca i el públic la canta, en substitució de Xavier Marcos que avui no ha pogut venir.

Informacions de la setmana. Dilluns dia 28 a les 19,30h a la Sala del col·legi d’advocats de Tarragona l’ANC organitza una taula rodona amb el tema “Horitzó cap a la independència” amb Dolors Feliu, Josep Ramon Barberà i Coldo Perea. Cada dimarts a les 12h del migdia, amb un quart de silenci hi ha una concentració davant el Govern militar amb el lema “Aturem les guerres”. La propera setmana ens parlarà la Tecla Martorell amb el tema “Els altres tarragonins”. Cantem Els Segadors, entonat I dirigit pel mestre Josep M. Gomis.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA JA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA