JA HO SABEM, PERÒ S’HA DE DIR!

 

No parem de dir el que ja sabem, tanmateix la lliçó s’ha de repetir encara que la tinguem apresa. La Caixa de Solidaritat es torna a activar, es preveuen multes considerables per desobediència als membres de la mesa del Parlament i a d’altres encausats. Com si diguéssim les lletanies del Rosari, el Comptador de la vergonya no para de rodar. Carme Forcadell, 1.096 dies privada de llibertat. Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep Rull, 1.128 dies. Oriol Junqueras i Quim Forn, 1.238. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 1.254. Pablo Hásel, 28 dies. Els joves d'Altsasu, 1.589 dies. L’exili a Bèlgica de Puigdemont, Comín, Puig i ara Ponsatí des de l'octubre de 2017. Valtònyc, Gabriel i Rovira des del 2018. I prop de 3.000 represaliats i represaliades.

Cant dels ocells, el silenci deixa pas a les notes d’aqueix cant popular. Llibertat presos i preses polítiques! és el contrapunt al silenci fet suara.

Donem pas a les paraules de Jesús, Gellida politòleg, investigador social i escriptor que ens parla de Som el 52%, ¿i ara, què? Ha vingut a dir el que tots sabem, cal un govern fort per fer front a la triple emergència: la sanitària, la social i la democràtica. Respostes: convé reforçar el sistema públic de salut. Cal invertir per revertir les desigualtats que ja venen de la crisi del 2008, per revertir l’atur, accentuat ara per la pandèmia, per donar suport a les petites i mitjanes empreses, per socórrer els col·lectius més vulnerables, per la reconstrucció industrial i verda. Cal plantar cara a un règim caduc, el de la transició, que persegueix tota dissidència, cal buscar respostes al conflicte entre Catalunya i Espanya. Com? Cercar suports internacionals i a Espanya. Que els Comuns es comprometin que el govern de Madrid desencalli el contenciós català a través del diàleg, l’alliberament dels presos i la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. I a Catalunya fer valdre el 80% favorables al dret a decidir. I més coses que podeu llegir AQUÍ.

Canvi de cançó, avui ha ressonat Escolta-ho en el vent, de Bob Dylan, adaptada per Ramon Casajoana el 1962. Joan i Lluís, els músics, l’han interpretada sota la batuta de Josep Maria que també ha dirigit el centenar llarg de republicans i republicanes aplegats al Balcó.

Després hem sentit la poesia “No em despulleu” de Felícia Fuster, escriptora, pintora i traductora que enguany ha estat escollida per representar el Dia Mundial de la Poesia.

Una vegada enllestida la poesia, s’ha recordat que dimarts que ve, dimarts sant, hi haurà concentració aquí al Balcó. El cant dels Segadors clou l’acte.

LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES!

RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!