LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

Fidels a la convocatòria de la 3a Joventut x la República, avui dimarts 15 de desembre, ens hem aplegat un centenar de persones al Balcó de la Mediterrània a recer d’un matí humit i calorós.

El Comptador de la vergonya ha desgranat els dies de privació de llibertat dels presos i preses polítiques. Ara hi hem d’afegir la vergonya de la supressió pel Tribunal Suprem del 3r grau a què estaven acollides Carme Forcadell i Dolors Bassa. Els dies passen i sumen. Carme Forcadell, 998 dies. Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep Rull, 1.030. Oriol Junqueras i Quim Forn, 1.140. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 1.156 dies. Sempre parlàvem del Dani Gallardo. Ara és a casa tot esperant la sentència de judici. Els joves d’Alsasu porten 1.491 dies empresonats. No ens oblidem dels prop de tres mil represaliats per la causa catalana ni els exiliats i exiliades a Bèlgica, Escòcia i Suïssa. Per a tots ells demanem l’AMNISTIA, ara!

Les notes del clarinet componen el Cant dels ocells que seguim en silenci. Llibertat presos i preses polítiques cridem tot seguit. A continuació es llegeix el manifest sobre l’amnistia d’Òmnium Cultural subscrit pels partits independentistes i les forces socials que li donen suport. És la solució que s’impulsa des de l’àmbit sobiranista per superar la repressió de l’estat espanyol contra l’independentisme i aplanar el camí cap a l’exercici del dret d’autodeterminació i la proclamació de la República Catalana independent del Regne d’Espanya. El podeu llegir aquí. Ara, algú comentava sotto voce, com si fos la veu de la consciència, que ¿com és que es postposa fins després de les eleccions al Parlament de Catalunya la presentació de la llei de l’amnistia, justament al Parlament? La idea és que es presenti la llei de l’amnistia al nostre parlament i un cop aprovada es dirimeixi a les corts espanyoles. Entre l’ambient hi ha la convicció que el recorregut no seguirà viaranys segurs i que no arribarà a aplec de bé. Si fem números, això vol dir que fins al març de l’any que ve quedaria tot aturat. ¿Que no corre pressa l’amnistia? ¿El temps de presó ha d’estar sotmès al calendari electoral? Xiquets, espavil, que un s’hi va quedar, eh?, esperant i esperant i esperant…

Després hem cantat l’Estaca. S’ha dit que estiguessim atents a les xarxes socials per estar informats de possibles noves mobilitzacions. Cantem els Segadors i fins dimarts que ve.

LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES! RETORN DELS EXILIATS!