Jesús presenta la Mireia i l’Agnès. La primera és mestra i directora de l’escola Eduard Toda i Güell, de Reus. Centre de màxima complexitat cosa que vol dir que la immigració n’és la senyora absoluta. També és formadora en noves tecnologies i programes d’innovació. Està compromesa amb la cultura i tradicions catalanes. La segona, és llicenciada en Filologia catalana i doctora. Ha estat lectora de català a Ljubljana i al País basc. Treballa a l’Institut Jaume I, de Salou. És presidenta de l’Òmnium Baix Camp, directora de la Revista del Centre de Lectura, de Reus i sòcia de l’APELLC. Totes dues activistes de la docència, de la llengua i de la cultura catalanes. Com diu la dita: “Gent del Camp, gent del llamp”. Ens parlaran de “El català a les aules: reptes i futur”.
A les 9 tocades la Mireia ens explica que l’ensenyament primari acull alumnes que no coneixen la llengua. I ens interpel·la: ¿Què fem per què la llengua tingui un ús social a més d’institucional? I respon: Doncs fomentar que la llengua parlada sigui el mitjà per difondre els aprenentatges. La situació és molt complexa perquè l’ús social de la llengua només és a l’escola. Convé que l’alumnat desenvolupi habilitats que li proporcionin les noves tecnologies per promoure l’activitat oral, la llengua parlada cal que tingui un pes important com a model lingüístic. ¿I el futur? Doncs continuar lluitant per mantenir el model lingüístic que tenim: la immersió. Convé reforçar el mestre com a model lingüístic a dintre i fora de l’aula, que respongui en català a cada pregunta de l’alumne. ¿I a fora de l’escola? Construir enllaços amb entitats de l’entorn: biblioteques, entitats culturals, d’oci, esportives… crear aliances amb entitats del barri i l’ajuntament. L’ús de la IA encara fa més peremptori l’ús de la llengua catalana parlada.
L’Agnès, professora del Jaume I, ens diu que els reptes de futur és parlar en català amb tothom. A secundària els alumnes venen amb la feina feta de primària, així i tot els professors de l'Institut sembla que no ho sàpiguen i no els parlen en català. Cal que la inspecció doni suport als Plans Lingüístics de Centre i a l’ús social del català. Un cas a part és la matrícula viva: els alumnes que compareixen a mig curs i han d’anar a l’aula d’acollida per fer l’aprenentatge de la llengua. Un problema greu és la manca de filòlegs. Causa: davant la falta de professors de català, el Departament ha habilitat professors d’altres especialitats per fer català. Resultat: ensenyament empobrit del català a l’ESO i al BAT. Solució: que es promoguin els estudis de filologia catalana, que els professors d’altres especialitats es formin en filologia catalana. Els aplaudiments clouen les intervencions.
I ara ve el debat. 1. S’ha de dir als professors que facin les classes en català, si s’enfaden que intervingui la inspecció. La Mireia explica que va convocar al claustre per dir als mestres que el català es fa servir dins a l’aula i fora, que els qui entrin al despatx de la directora faran servir el català, ella els ajudarà, és una oportunitat per parlar-lo. Si no el saben es recondueix la frase. Hi ha futur. Agnès: cal donar importància al català oral. Mireia: hi ha casos que els alumnes parlen en català i el docent en castellà, se li ha de dir que canviï de llengua. 2. ¿Com incideixen les noves tecnologies i la innovació en la promoció del català? Mireia: crear línies de centre on la llengua tingui un pes específic. Obrir un debat amb els companys fent servir el català com a llengua d’ús. 3. La immigració no és un problema, és una oportunitat. Convé que la societat tingui eines per integrar-los a la cultura del país d’acollida. L’actitud de la immigració no és en contra de la llengua catalana. Hi ha normativa a favor de català. L’inspector compleix la llei i la fa complir. Si no es compleix, cal explicitar-ho al Departament d’Ensenyament. L’Agnès diu que convé promoure l’ús del català al pati, al menjador escolar, en les activitats extraescolars a través dels monitors. La Mireia ens comenta que el cas dels menjadors de Primària pinta bastos, depenen del Consell Comarcal i donen el servei a empreses que tenen personal poc qualificat i no coneix el català, això representa que dues hores i mitja de l’estada en l’escola es viuen en castellà. 4. Posem aigua oxigenada quan la ferida és molt gran. Fa temps que es parla d’aquests temes i el Departament no hi posa solució. Vosaltres ho heu d’aconseguir. Resposta: Vosaltres no és la paraula. La paraula és NOSALTRES. Nosaltres ho hem de fer. Perquè és un repte de tota la societat catalana, no només dels docents. Cal incloure les vivències, les emocions, la creativitat en l'aprenentatge de la llengua, la part artística és un actiu fonamental. Aplaudiments. A dos quarts d’11 s’acaba el debat. Es clou amb el cant coral de L’estaca.
IN-IN-INDEPENDÈCIA!
LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
