Dijous, 7 de novembre de 2024. Josep Renyer Serrà ens parla sobre “Dèficit fiscal. Benestar dels ciutadans i competitivitat de l’economia catalana: una situació a revertir”, dins del cicle De Pecunia publica. El nostre ponent, (Riudarenes, la Selva, 1956) és economista i ha estat directiu bancari, i és president de la Comissió d’Economia Catalana del Col·legi d’Economistes de Catalunya i membre del grup Economistes pel Benestar. Ha treballat al Banc d’Espanya, a Catalunya Caixa i Catalunya Banc. És autor de l’informe Euromedi, de la Fundació Vincle, que analitza les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània formada principalment per Catalunya, València i Illes Balears, que és una realitat econòmica sòlida del sud d’Europa però que topa amb importants impediments per poder-se desplegar, causats pel mateix Estat espanyol. Ha publicat dos llibres, el segon porta el mateix títol de la conferència d’avui (2024).
Després de sopar, Josep Renyer ha desgranat amb precisió quirúrgica què és el dèficit fiscal. Resposta: són els ingressos fiscals que no reverteixen en el territori. A Catalunya tenim un dèficit fiscal anual entre el 8,5 i el 9,6 %. I ha esdevingut perpetu. Tenim una necessitat patriòtica de revertir-lo. Si mirem fora de casa nostra, al Canadà i als Estat Units els territoris més rics dels quals tenen entre un 3 i un 2% de dèficit. El dèficit fiscal català té quatre orígens. 1er. El finançament autonòmic no té en compte ni el PIB (19% de l’espanyol) ni els percentatge d’habitants (16%) de Catalunya a l’hora de preveure les inversions. 2n. La inversió pública que fa l’Estat a Catalunya és per sota de la mitjana espanyola i europea. Farien falta 4.400 milions anuals per revertir la situació. No hi ha res a veure entre els anuncis d’inversió pública i la realitat, ja que s’inverteix el 41% del pressupostat (a Madrid el 150%). 3r. La forma d’Estat amb la hiper capitalitat de Madrid. Madrid capta persones, empreses i capitals. Les comunicacions radials, l'aeroport de Barajas (el 10è del món), les grans empreses… tot afavoreix Madrid. Té una gran capacitat tributària i capacitat de despesa menor, i per això pot rebaixar impostos i així atrau noves empreses. ¿Què ens costa la superestructura de Madrid? 4.454 milions d’euros. I 4a. La participació de Catalunya en els serveis de l’Estat. No rebem res del fons de compensació perquè som “rics”. Les beques tampoc no arriben per a tothom. EL PIB a Catalunya va bé, ¿És un bon indicador del benestar? ¿La gent viu bé? Catalunya es troba en la 10a o 11a posició en el rànquing de l’Estat. l’INE ho corrobora: ens trobem a la mitjana o per sota.
¿Quins són els efectes? Infrafinançament, per tant els serveis públics se’n ressenteixen. La manca d’inversió pública fa que les infraestructures siguin insuficientes o no funcionin. Com és el cas del Corredor Mediterrani, que és una vergonya. Caldria que el 30% del transport fos ferroviari, actualment és d’un 4%. També cal que Rodalies funcioni bé i que es creï una xarxa de trens àgils que connecti el país en un sistema de xarxa. Cal fer inversió amb recerca i desenvolupament, ara és difícil a causa del dèficit fiscal. I una reflexió geoeconòmica: les grans potències inverteixen grans quantitats de diners en el canvi tecnològic, la transició energètica, en activitat industrial.
¿Què podem fer? Aprofitar els vots que tenim a Catalunya i a Madrid per fer complir el compromís del finançament singular. Que hi votin tots els partits catalanistes, tant els que l’han pactat com el qui no per tal d’aconseguir que tots els impostos es recaptin a Catalunya. Obert el torn de paraules, respon les preguntes sobre el corredor mediterrani. Resulta que té dos ramals, un que passa pel Mediterrani i l’altre per Madrid i justament on es fan més inversions és el de la capital d’Espanya, quina curiositat! El tercer fil és una situació que no resoldrà els transport de mercaderies, és massa precari. El corredor també vol dir les connexions amb ports, aeroports, nuclis industrials, pols empresarials estratègics, grans ciutats. Les balances fiscals no s’analitzen a totes les regions espanyoles. Les grans empreses, com Empetrol, només pressionen per aconseguir beneficis propis, no pas per beneficiar el territori. És evident que la solució és la independència, tanamateix, ara el que tenim a la mà són els vots dels diputats catalanistes, que han d’anar en la direcció de revertir el dèficit fiscal. Després d’una hora i quart d’exposició i de preguntes es clou l’acte.
IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!
LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
