INSCRIPCIÓ SOPAR PER LA REPÚBLICA - 4 DE DESEMBRE DE 2025

 

SOPAR PER LA REPÚBLICA - 4 DE DESEMBRE DE 2025

 

VOLEM TRANSPORT DE MERCADERIES EFICIENT!

Dijous, 6 de novembre de 2025, prop d’una quarantena de persones sopem a la Tekla, n’hi ha que s’impacienten perquè comencem tard. Xavier ens canta Quatre banderes de M. Martí Pol amb música de Ramon Muntaner,¿us en recordeu, els més granadets? “Plor i laments de què serveixen?/ Gent que lluiti és el que cal.” I després de l’àpat, A poc a poc, de Lluís Llach: “Quan i fins quan caldrà que alcem/ el nostre cant, la nostra veu.”

A un quart i mig de 10 Joan Andreu presenta Saül Garreta, és arquitecte i urbanista, expresident del port de Tarragona, expert en traçat de mercaderies, en descarbonització del transport tot plegat perquè reverteixi en la protecció dels que vivim a ciutats, barris, pobles. Defensa un urbanisme sostenible i la sobirania logística.

El tema que desgranarà avui és El traçat de mercaderies al Camp de Tarragona. Ataca amb conceptes potents: quan parlem de vaixells, trens, camions, canonades… en realitat ens referim al clima, salut, feina i país que acomplirem amb una república independent. Ara necessitem vuit Catalunyes per mantenir el benestar que tenim, cosa que vol dir que hem d’importar mercaderies que venen de fora. ¿D’on venen? ¿Com venen?  Ha de ser a través d’una logística eficient. Reptes: 1.frenar el canvi climàtic, 2.deixar d’emetre gasos d’efecte hivernacle, 3.zero emissions de CO2, 4.intermodalitat, que vol dir transports eficients. ¿Quins són aquests transports?: els vaixells, el tren i les canonades. Per terra el millor és el ferrocarril, a Catalunya, està molt malament. El camió és el que se’n duu la palma perquè les mercaderies han d’arribar puntuals als centres de consum i el tren no ho pot garantir. El camió hauria de servir per cobrir l’última milla, és a dir el repartiment final. El tren de mercaderies necessita regularitat, que passi lluny dels centres de població. Necessitem energies netes per fer-lo moure. Tenim punts forts com el port, l’estació de mercaderies intermodal de la Boella i l’accés al Port sec de Guadalajara. Ens calen inversions per millorar les connexions entre el port, el port sec (Madrid, Portugal…), el ramal de Lleida, Barcelona, València. Necessitem el corredor mediterrani i eficiència energètica. El pol petroquímic està immers en la transició energètica, en l’economia circular (transformar els purins en biogàs, per exemple). Crear una tecnologia a favor de la humanitat, afavorir el clima de la biodiversitat, de la vida, en definitiva tecnologia logística amb justícia social. I això és molt REPUBLICÀ! Apostar per un servei de mercaderies descarbonitzat: vaixell, tren i canonades. Crear hidrogen verd a través del CO2. I moltes més coses que ens ha explicat, el Saül. A mi se me n’han escapat unes quantes…Gràcies per teva intervenció plena de saber i d’entusiasme!

I ara les preguntes. 1. Fa vint anys que els trens anaven més bé que no pas ara, la petroquímica contamina, els creuers omplen la ciutat de turistes escurats. Tot va de Rodes a Pilats. Sembla que tot va malament per empobrir Catalunya. R. Cal electrificar amb energies renovables. Cal que els polítics facin cas dels professionals. Cal governança de proximitat. 2. Les pantalles acústiques que Adif posa a Roda de Berà per aïllar el soroll dels trens de mercaderies fan de 5 a 8 metres d’alçada. Això és un despropòsit, talla la vista, impedeix que la brisa arribi al poble, la gent es queixa, és un nyap. R. Quan les coses es fan malament tot s’espatlla. La via de mercaderies no hauria de passar per un nucli de població, ha de passar per l’interior; i per la costa els trens de passatgers, i les rodalies de Tarragona que facin la roda per tot el Camp. 3. El que has explicat és tècnic, la política és el que decideix, vaja els polítics. Davant els incompliments dels compromisos del govern espanyol, ¿no és millor partir peres amb l’estat? R. Et contestaré el que he fet des de la presidència del port: endegar un estudi de les molèsties de les mercaderies per la costa i impulsar la transició ecològica i energètica. Aquí s’acaba el debat.

El Lluís informa que el dijous 4 de desembre l’Albert Pallarès parlarà dels trens que no caminen. Hi estem tots convidats! S'ofereix un vi de regal al Saül per agrair-li la seva presència i les seves paraules. Clouem el sopar amb el cant de l’Estaca.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA

 

INSCRIPCIÓ SOPAR PER LA REPÚBLICA - 6 DE NOVEMBRE DE 2025

 

SOPAR PER LA REPÚBLICA - 6 DE NOVEMBRE DE 2025

 

¿QUE ENS MOVEM O QUÈ?

Dijous, 2 d’octubre de 2025. Després d’un sopar abundós, a dos de 10 del vespre, Robert Casadevall inicia la seva intervenció. El Jaume el presenta. El Robert és geògraf, ha estat professor de Planejament Territorial i Urbanístic al grau de Geografia de la URV, i de Planejament al màster de Lideratge Territorial conjunt de la URV i de les universitats de Málaga i de Granada. Va ser coordinador d’urbanisme de l’Ajuntament de Valls, i director de Promoció de la ciutat a l’Ajuntament de Tarragona. I més coses que ha fet i fa! Actualment, treballa en la seva tesi doctoral sobre l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona. Avui enceta el cicle  “No parem quiets: la mobilitat al Camp de Tarragona”, amb la xerrada “¿De què parlem quan parlem de mobilitat? I diu que la mobilitat és el conjunt de desplaçaments que la gent i les mercaderies fan en un territori. Ja tenim la primera definició. 

El professor universitari ens inunda de dades que avalen la seva expertesa en la matèria. ¿Tenim dret a la mobilitat? No ho sap; tanmateix sí que tenim dret a l’accessibilitat. Fa preguntes i les respon. 1 ¿Per on? D’un punt a un altre. Catalunya és al nord-est de la península Ibèrica, connectats a Europa pels Pirineus: Port Bou, la Cerdanya, la Jonquera. Som país de pas. Som connexió entre Europa i Àfrica. També som país turístic. N’hi ha que passen; n’hi ha que s’hi queden uns quants dies: tots compten, però no tota la mobilitat ha de quedar supeditada als que hi passen i s’hi queden, al territori. El país és com és: poques planes, país rebregat, amb comes, serres, serrets, serralades, planes, corredors que les interconnecten… El 50% de Catalunya té un pendent superior al 20%, teòricament hi ha un 94% de sol lliure, però poc practicable per edificar o construir carreteres i vies. Molta concentració de població al litoral. Tenim una xarxa ferroviària de fa cent anys, obsoleta! L’AP7 és l’única via ben construïda, segueix la via Augusta dels romans. Explica el cas de Tarragona que, amb carrers estrets és molt difícil que hi càpiga tot: voreres amples, mobiliari urbà, carril bici, aparcament… Impossible!

2 ¿Qui o què es mou? Persones i mercaderies, també hi podríem afegir aigua i energia (electricitat, gas, petroli). Cal tenir molt present la intermodalitat que és la manera que tenim per arribar a un mitjà de transport definitiu. Per exemple per agafar l’avió al Prat de Llobregat, primer agafarem el bus que des de Tarragona ens hi durà. Un altre agafarà el tren i el metro o el cotxe particular. En el cas del transport ferroviari sempre té prioritat el de les persones que el de mercaderies. Cal que les estacions disposin d'aparcaments de trens de mercaderies per deixar passar el de persones.

3 ¿Per què ens movem? Hi ha una mobilitat obligada per anar a treballar, a estudiar, a comprar. N’hi ha de lleure, d’esport, de cultura… ¿Quant temps invertim per anar a treballar? Doncs si hi podem anar a peu, són una dues hores a la setmana, i hi ha tota una gradació fins arribar a si surts de la comarca, que pots arribar a necessitar fins a nou hores setmanals! Hi ha els fluxos d’entrada i sortida de persones d’una comarca. En el cas del Barcelonès representa, per exemple, que cada dia en surten 210.000 i en rep 416.000, deu n’hi do, no? Pel que fa als trens diu que tal com estan les coses no n’hi caben més, per tant que la petició dels usuaris que en demanen més, quan les estacions estan plenes a vessar, no és factible. Parla també dels punts d’atracció: Hospitals, CAP’s, centres escolars, universitats, centres comercials, polígons industrials, estacions de trens, de busos, aeroports, ports… ¿On són? ¿On els col·loquem? Aquests punts d’atracció també determinen la mobilitat i cal que els usuaris (persones i mercaderies) en tinguin garantida l’accessibilitat que, com hem dit abans, és un dret.

Al cap de cinquanta minuts s’acaba la intervenció i s’obre el torn de preguntes. Un hom pregunta sobre el corredor del Mediterrani. El Robert contesta que el que el preocupa és la intermodalitat de persones i mercaderies és a dir els punts de connexió. Piquem de mans per cloure la xerrada. El Lluís anuncia que el 6 de novembre vindrà a parlar el Saül Garreta i el 4 de desembre l’Albert Pallarès. El Josep M. entona els Segadors que tots cantem amb l'ànima vibrant.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

INSCRIPCIÓ SOPAR PER LA REPÚBLICA - 2 D'OCTUBRE DE 2025

 

SOPAR PER LA REPÚBLICA - 2 D'OCTUBRE DE 2025

 

IN RUSTICAM ROMANAM LINGUAM

Dijous, 3 de juliol. Quaranta-sis comensals ens apleguem a la Tekla per sopar. Mentre  seiem i compartim converses, el trio format pel Pere Navarro -veu-, Xavier -veu i guitarra- i Pep Alcañiz-guitarró i acordió diatònic- interpreten tres cançons alguereses: “La dona mia”; “Catari”, de Pasqual Gallo, i “Oh, Alguer”,  d'Alexandre d'Arleci del qual transcric la primera estrofa, tota una declaració d’amor per a l’Alguer: “Lo país meu sés tu, o Alguer mia./ Te vull més bé d’una cosa rara./ Tu sés la vida mia, tu sés la mara/ que m’ha ninat a dins del bressol.”

Sopem, i a un quart de deu la Fina fa la presentació del Pere Navarro, professor de filologia catalana de la URV, especialista en dialectologia, geolingüística, onomàstica i gramàtica històrica. Pronunciarà la conferència: In rusticam romanam linguam sobre els orígens del català. Cambrilenc vilero. Ha estudiat el parlar de la Terra Alta, va actualitzar i supervisar el mapa dels dialectes del català. És president de la Societat d’Onomàstica de l’àrea de parla catalana, i també té altres dues passions, la cultura popular i el teatre. Dirigeix el ball parlat Vileros i Mariners, de Cambrils i el Ball de Serrallonga integrant del seguici popular de Santa Tecla. En el teatre, ha col·laborat assessorant lingüísticament obres del Teatre Lliure i el Teatre Nacional, entre moltes altres activitats. Avui, el Pere, fa una classe magistral sobre els orígens del català. En cinquanta minuts ens serveix una píndola que, estesa, dura noranta hores, tot un curs universitari! Entrem en matèria, el català prové del llatí parlat anomenat sermo vulgaris, rusticus o plebeius. El llatí escrit té diverses denominacions: clàssic (s III aC- s III dC), tardà (IV-VIII), medieval (IX-XV) i humanístic (VXI-XXI).  A través del procés de romanització arriba el llatí a casa nostra. A cada part de l’Imperi Romà té les seves particularitats. Els romans entren per Empúries, s’estableixen a Tarraco. L’iber és substituït pel llatí. Llengua, lleis, vestits, déus… tot és romà. Al segle V cau l'imperi Romà, venen els pobles germànics, es trenca el vincle amb Roma i el llatí parlat evoluciona cap a les llengües romàniques. Al segle VIII el llatí primitiu ja no s’entenia. Ara fa 1211 anys que Carlemany, en un Concili, va decretar que la missa es faria en llatí, però que els sermons havien de ser en romanç o germànic, segons la parla de cada lloc, la gent ja no entenia el llatí i s’havia de adoctrinar amb la llengua pròpia de cada contrada. Cal considerar tres aspectes en la formació de les llengües romàniques: l’estrat que és el llatí, era diferent segons de procedència dels pobladors no era igual el de Roma que el del Vèneto. El substrat, la llengua que trobaven a cada lloc, aquí era l’iber, el altres llocs el celta, el grec… I el superestrat, que són les llengües que se sobreposaven al romanç: el germànic i l’àrab en el nostre cas. El resultat final és que a la Gàl·lia, la Hispània, Itàlia i Romania és on es parlen llengües filles del llatí. Després ens il·lustra profusament amb l’evolució de paraules del llatí al català i estableix comparances de vocabulari entre les diferents llengües romàniques. Al final d’una exposició ben prolixa, ens fa un examen d’una única pregunta. ¿Cap a quina paraula catalana evoluciona la llatina PEDUCULU? (les dues primeres us són breus). De referència hi havia la fotografia del bust d’una patrícia romana amb un pentinat ben presumit. El Pere anava senyalant pèrdues de sons i modificacions que transformaven la paraula i l’atansaven cada vegada més al català, la gent anava provant: ¿pèl? ¿pell? El resultat final va deixar a tothom amb un pam de nas: poll! L’insecte hemípter que campa pels cabells de petits i grans, que s’escampa com un reguer de pólvora per llars d’infants i escoles de primària! Em sembla, Pere, que hem suspès i que aquest setembre ens haurem de matricular a les teves classes per aprendre el que no sabem.

Ara venen les preguntes. 1. Amb la influència de noves llengües cap on evolucionarà el català. Resposta: a cada territori cap a una direcció diferent segons la llengua: influència del francès a Catalunya nord, de l’italià a l’Alguer, del castellà, ¿i del portuguès a Andorra? 2. ¿I la política lingüística de la Generalitat? En l’àmbit universitari és un desastre. 3. ¿L’iber, quin abast tenia? ¿es pot determinar la seva influència sobre el llatí? Només queden rastres en el lèxic, i territorialment en el conventus que després esdevindrà l’àmbit geogràfic de les diòcesis. 4. He vist moltes similituds entre l’occità i el català en cançons populars, ¿què me’n pots dir? Són dues llengües diferents, mira les Homilies d’Organyà són una traducció d’uns sermons occitans, cosa que vol dir que occitans i catalans no s’entenien quan parlaven. 5. ¿Com veus la rebaixa de l’exigència de la correcció del català a la selectivitat? ¿A que un professor de medicina no pot aprovar un alumne que confongui una artèria i una vena? Doncs les confusions flagrants en el camp de la llengua tampoc no s’haurien de poder permetre.

Es clou l’acte amb tot cantant L’Estaca, de Lluís Llach. Així tanquem el cicle “No et mosseguis la llengua” amb el lema “Parla català tant com puguis”. A l’octubre ens tornarem a veure amb el nou cicle sobre les infraestructures. Bon estiu!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA! 

INSCRIPCIÓ SOPAR PER LA REPÚBLICA - 3 DE JULIOL DE 2025

 

SOPAR PER LA REPÚBLICA - 3 DE JULIOL DE 2025