Dijous, 3 de juliol. Quaranta-sis comensals ens apleguem a la Tekla per sopar. Mentre seiem i compartim converses, el trio format pel Pere Navarro -veu-, Xavier -veu i guitarra- i Pep Alcañiz-guitarró i acordió diatònic- interpreten tres cançons alguereses: “La dona mia”; “Catari”, de Pasqual Gallo, i “Oh, Alguer”, d'Alexandre d'Arleci del qual transcric la primera estrofa, tota una declaració d’amor per a l’Alguer: “Lo país meu sés tu, o Alguer mia./ Te vull més bé d’una cosa rara./ Tu sés la vida mia, tu sés la mara/ que m’ha ninat a dins del bressol.”
Sopem, i a un quart de deu la Fina fa la presentació del Pere Navarro, professor de filologia catalana de la URV, especialista en dialectologia, geolingüística, onomàstica i gramàtica històrica. Pronunciarà la conferència: In rusticam romanam linguam sobre els orígens del català. Cambrilenc vilero. Ha estudiat el parlar de la Terra Alta, va actualitzar i supervisar el mapa dels dialectes del català. És president de la Societat d’Onomàstica de l’àrea de parla catalana, i també té altres dues passions, la cultura popular i el teatre. Dirigeix el ball parlat Vileros i Mariners, de Cambrils i el Ball de Serrallonga integrant del seguici popular de Santa Tecla. En el teatre, ha col·laborat assessorant lingüísticament obres del Teatre Lliure i el Teatre Nacional, entre moltes altres activitats. Avui, el Pere, fa una classe magistral sobre els orígens del català. En cinquanta minuts ens serveix una píndola que, estesa, dura noranta hores, tot un curs universitari! Entrem en matèria, el català prové del llatí parlat anomenat sermo vulgaris, rusticus o plebeius. El llatí escrit té diverses denominacions: clàssic (s III aC- s III dC), tardà (IV-VIII), medieval (IX-XV) i humanístic (VXI-XXI). A través del procés de romanització arriba el llatí a casa nostra. A cada part de l’Imperi Romà té les seves particularitats. Els romans entren per Empúries, s’estableixen a Tarraco. L’iber és substituït pel llatí. Llengua, lleis, vestits, déus… tot és romà. Al segle V cau l'imperi Romà, venen els pobles germànics, es trenca el vincle amb Roma i el llatí parlat evoluciona cap a les llengües romàniques. Al segle VIII el llatí primitiu ja no s’entenia. Ara fa 1211 anys que Carlemany, en un Concili, va decretar que la missa es faria en llatí, però que els sermons havien de ser en romanç o germànic, segons la parla de cada lloc, la gent ja no entenia el llatí i s’havia de adoctrinar amb la llengua pròpia de cada contrada. Cal considerar tres aspectes en la formació de les llengües romàniques: l’estrat que és el llatí, era diferent segons de procedència dels pobladors no era igual el de Roma que el del Vèneto. El substrat, la llengua que trobaven a cada lloc, aquí era l’iber, el altres llocs el celta, el grec… I el superestrat, que són les llengües que se sobreposaven al romanç: el germànic i l’àrab en el nostre cas. El resultat final és que a la Gàl·lia, la Hispània, Itàlia i Romania és on es parlen llengües filles del llatí. Després ens il·lustra profusament amb l’evolució de paraules del llatí al català i estableix comparances de vocabulari entre les diferents llengües romàniques. Al final d’una exposició ben prolixa, ens fa un examen d’una única pregunta. ¿Cap a quina paraula catalana evoluciona la llatina PEDUCULU? (les dues primeres us són breus). De referència hi havia la fotografia del bust d’una patrícia romana amb un pentinat ben presumit. El Pere anava senyalant pèrdues de sons i modificacions que transformaven la paraula i l’atansaven cada vegada més al català, la gent anava provant: ¿pèl? ¿pell? El resultat final va deixar a tothom amb un pam de nas: poll! L’insecte hemípter que campa pels cabells de petits i grans, que s’escampa com un reguer de pólvora per llars d’infants i escoles de primària! Em sembla, Pere, que hem suspès i que aquest setembre ens haurem de matricular a les teves classes per aprendre el que no sabem.
Ara venen les preguntes. 1. Amb la influència de noves llengües cap on evolucionarà el català. Resposta: a cada territori cap a una direcció diferent segons la llengua: influència del francès a Catalunya nord, de l’italià a l’Alguer, del castellà, ¿i del portuguès a Andorra? 2. ¿I la política lingüística de la Generalitat? En l’àmbit universitari és un desastre. 3. ¿L’iber, quin abast tenia? ¿es pot determinar la seva influència sobre el llatí? Només queden rastres en el lèxic, i territorialment en el conventus que després esdevindrà l’àmbit geogràfic de les diòcesis. 4. He vist moltes similituds entre l’occità i el català en cançons populars, ¿què me’n pots dir? Són dues llengües diferents, mira les Homilies d’Organyà són una traducció d’uns sermons occitans, cosa que vol dir que occitans i catalans no s’entenien quan parlaven. 5. ¿Com veus la rebaixa de l’exigència de la correcció del català a la selectivitat? ¿A que un professor de medicina no pot aprovar un alumne que confongui una artèria i una vena? Doncs les confusions flagrants en el camp de la llengua tampoc no s’haurien de poder permetre.
Es clou l’acte amb tot cantant L’Estaca, de Lluís Llach. Així tanquem el cicle “No et mosseguis la llengua” amb el lema “Parla català tant com puguis”. A l’octubre ens tornarem a veure amb el nou cicle sobre les infraestructures. Bon estiu!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
