Dijous, 3 d’abril de 2025. A prop de les nou del vespre, el Xavier entona “No puc dir el teu nom”, d’Andrés Estellés amb música de Borja Penalba. La seixantena de presents acabem de sopar i la Rosa presenta Nicolas Garcia Benaiges, batlle d’Elna. És català del nord, net d’exiliat republicà originari de Montbrió del Camp. L’acompanyen dues persones amigues: Joan i Isabel. La Rosa destaca la defensa que ha fet de la llengua catalana en el ple de l’Ajuntament d’Elna malgrat que la justícia francesa ha fallat en contra.
Nicolas comença a parlar. Diu que és un plaer venir a Tarragona. Que està content per la participació en el referèndum on Elna va tenir importància en les butlletes de votació. Defensa la gent que parla en català encara que sigui amb alguna incorrecció i censura els “savis” que corregeixen les falles dels parlants i fa que no s’atreveixin a parlar-lo. El català és bo, sigui d’on sigui. No s’entén que el nom de Catalunya Nord sigui negat pel representant de la Generalitat a Perpinyà, de fet es diu Person, que en francès vol dir ‘ningú’, el nom ja ho diu tot. Justament a Perpinyà, segons una enquesta, parlen el català un 5% de la gent, i un 20% el sap parlar però no ho fa per vergonya. Catalunya sud és el referent al costat d’Andorra. “Venim de lluny i anem evolucionant.” -diu- “Hi ha un 80% que els agradaria que els seus fills parlessin català, això és important. Hi ha futur.” La Bressola és una escola amb molta demanda, malgrat els problemes de finançament. L’educació pública augmenta l’ensenyament bilingüe. Òmnium els ajuda amb el tema de la reivindicació del català. Justament una subvenció a Òmnium va ser el motiu d’introduir el català en el ple de l’ajuntament d’Elna, van canviar les normes del ple per poder fer la moció en català. El prefecte els ho va prohibir, vint ajuntaments van canviar la normativa per poder fer servir el català, van anar a judici i cinc encara aguanten. Van perdre. Aniran al Constitucional, també perdran. Aniran a Europa i guanyaran, perquè França va signar la Carta Europea de les Llengües Regionals i no l’ha posada en pràctica, és un estat esquizofrènic. De fet a cada judici perdut han guanyat alguna cosa, tot i les sentències desfavorables al català, el jutge reconeix que no es pot impedir que algú el parli. Hi ha l’oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC) amb participació de diferents institucions (Diputació, Regió…) i l’Espai Català Transfronterer (ECT) amb connexions amb la veïna Girona. És categòric: “La República Francesa no té futur si no respecta la diversitat cultural, ho dic com a republicà i comunista.”
Ve el debat i respon: a) Podem escriure al president de la república dient-li que l’Espai Català Transfronterer és important. b) La millor frase per salvar el català: ”No menysprear el que parla o escriu en català”. c) ¿Instaurar el dia de parlar català? A molts pobles es fan setmanes catalanes amb activitats diverses: cantar, ballar sardanes, jugar a bitlles, xerrades… d) ¿Què diu un català de nord als catalans del sud? No deixeu caure Catalunya i el català. Si cau Catalunya cauran tots els Països Catalans: País Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord, la Franja de Ponent i l’Alguer. Que la gent torni a somiar. Si els polítics no fan possible el somni, doncs cal canviar-los. En política cal tenir un objectiu, un somni. e) A TV3 quan es fa una entrevista en castellà caldria que se subtitulés perquè hi ha catalans que no l’entenen (Catalunya Nord i l’Alguer). f) ¿I la Maternitat d’Elna? Ara està tancada per problemes de seguretat. Calen dos milions d’euros per obrir-la al públic. Ha estat declarat monument històric, té el títol de memòria (d’espanyols i jueus que hi van néixer fugint de la persecució política). S’han aconseguit diners de fonts diverses i al setembre començaran les obres. Ens convida a anar-hi quan estiguin enllestides i ell mateix ens farà de guia. Està molt satisfet de les converses que va tenir amb Elisabeth Eidenbenz, infermera suïssa que fundà la institució per atendre les exiliades republicanes que infantaven, més tard acollí exiliades jueves que fugien de l’horror nazi.
A un quart d’onze s’acaba la xerrada. Acabem la vetllada cantant “Muntarà l’all-i-oli”, de Joan Pau Giné i “L’estaca”, de Lluís Llach, amb l’acompanyament musical del Tomàs, Carina i Xavier. L’animació és intensa “amb tots los bons qui em trobo en companyia.”
IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!
LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
