UN SEDIMENT CULTURAL FORA DE SÈRIE”: GABRIEL FERRATER

Dimarts, de novembre. Dia tardoral. La Lourdes Latorra agafa la batuta de la paraula pi ens guiarà tota l’estona. Denunciem la repressió contra els patriotes catalans. Sentim en silenci el Cant dels ocells, cridem: “Llibertat, , fora la monarquia!” Avui ens parlarà la Carme Mas, tarragonina de soca-rel. Filòloga, pedagoga, estudiosa de l’obra poètica de Joan Antònio i Guàrdias, i de l’obra creativa de Dolors Monserdà, de la qual ha estat editora de La Montserrat (1994) i encarregada de la introducció de La Fabricanta (2022). Vinculada al teixit associatiu de la ciutat i també al batec polític. Tractarà de la vida i obra de Gabriel Ferrater car enguany s’escau el centè aniversari del seu naixement i el cinquantè de la seva mort. Fill d’una família reusenca de tractants de vins i vinculats a l’advocacia. La cultura i la intel·ligència se sobreeixia, en aquella casa. La lectura era l'ocupació i l'entreteniment d’aquella casa. Gabriel Ferrater no trepitjà un centre educatiu fins al deu anys. Mentrestant el seu aprenentatge es basà en llegir, llegir, llegir. Als catorze anys esclatà la guerra mentre estudiava el batxillerat. L’únic que l’nteressava eren les Fleurs du mal, segons explica en el seu poema “In memoriam”. Després vingué l’exili familiar a Bordeus. Reprèn els estudis a Catalunya. Res del que ha  estudiat no li serveix. Va acabar el batxillerat quan tenia 25 anys. L’economia familiar rep una sotragada per culpa de la repressió franquista. Descobreix l’àlgebra i la pintura i s’hi tira de cap. El 1951, després de la mort de son pare, la família s'instal·la a Barcelona. Ferrater estudia Ciències exactes, fan la viu-viu fent de traductor. S’interessa per la filosofia. La poesia centra el seu interès i llegeix Shakespeare en anglès. Diu que la poesia ha de ser eixuta, àgil i ha de dir la veritat. I la compara amb la correspondència comercial. El 1968 aplega les poesies en el volum: Les dones i els dies. I passa pàgina. El seu interès se centra, ara, en la lingüística. Esdevé professor de crítica literària. Si en vols saber més, clica aquí. Aplaudim la Carme perquè ens ha aproximat a una persona amb “un sediment cultural fora de sèrie” tal com va dir Joan Fuster. El Xavier Marcos ens regala Sabessis bé, de Lluís Llach dedicada a Miquel Martí i Pol després de la mort del poeta de Roda de Ter. Llegeix aquest fragment i veuràs tota l’emoció d’una pèrdua. “Sabessis bé com ploren les paraules / del nostre vers que no podrà acabar-se mai, / com s'esmunyen i fugen del pentagrama absurd, / des que tu no hi ets, absurd, / des del meu enyor, absurd. // Et dic amic des de l'immens silenci / de cada indret on nia el teu somriure nu, / que il·lumina i perfila l'espai de solitud / on servo els acords per tu / d'un cant que se'm torna mut…” Aplaudim el Xavier i les cançons que tria encertadament cada dia. La Lourdes ens explica que ara, a les 12 del migdia, hi ha la concentració silenciosa davant del Govern Militar per exigir que les guerres s’aturin. També ens diu que avui a les 7 de la tarda, a l’Antiga Audiència hi ha una xerrada d’Assumpta Montalà sobre l’exili republicà a França, i que dimarts que ve el Josep Cots dissertarà sobre la llengua i la nació catalanes. I per acabar cantem Els Segadors.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA